El Consistori inquer cerca finançament per rehabilitar i fer visitable el refugi antiaeri que s'ha mantingut amagat durant quasi vuitanta anys sota la plaça d'Espanya i els carrers adjacents. Es tracta d'una galeria amb forma de ziga-zaga que s'estén des de l'extrem septentrional de la plaça de l'Ajuntament (molt a prop de la farmàcia Cabrer) al carrer de Miquel Duran. En total, la longitud de les galeries -construïdes durant la Guerra Civil- podria superar els 200 metres.
El refugi va ser localitzat ara fa un mes pels operaris que treballaven en la remodelació de la plaça d'Espanya. Dimarts (amb les obres ja acabades) els bombers extragueren l'aigua que inundava la major part de les galeries i ahir es pogué visitar de cap a peus per primera vegada.
"Primer de tot, hem de conèixer exactament què tenim: mesurar-lo i recabar informació històrica, principalment. En aquest sentit, hem demanat al departament de Patrimoni que en faci un inform tècnic. Llavors, cercarem finançament per rehabilitar-lo i adequar-lo", informà el batle d'Inca, Rafel Torres, instants després de visitar el refugi. "La idea és que els ciutadans puguin veure'l i alhora promocionar-lo com a reclam turístic De fet, ja hem tingut contactes amb empreses", afegí Torres.
Poca informació
Gabriel Pieras, cronista oficial d'Inca, admet que del refugi "se'n sap molt poca cosa". "Gairebé es construí en secret. De fet, sols he aconseguit reunir onze notes que donin informació sobre els refugis d'Inca", manifestà Pieras, que desconeix l'existència d'un hipotètic mapa de les galeries.
Això no obstant, es té constància que el refugi es començà a construir el febrer de 1938 i que no s'acabà fins ben entrat el 1939. No s'arribà a utilitzar mai. No té sales obertes i espaioses. És una gran galeria amb diferents colzes que s'allarga sota els carrers del centre d'Inca. Hi havia bancs instal·lats al llarg del recorregut perquè la gent s'hi pogués seure.
Un dels problemes que també caldrà resoldre és l'entrada contínua d'aigua. A primera vista, sembla que una vena propera filtra aigua permanentment, cosa que inunda la part més fonda de les galeries. Té accessos (condemnats) a l'ajuntament i a altres cases particulars.