El Llevant ahir es va banyar, i de valent, per exigir el retorn del tren. Ni el temps, ni el vent fort, ni la pluja intensa que caigué durant tot el matí no varen aconseguir aturar una marxa que va ser tot un èxit i que, ateses le inclemències meteorològiques, superà les expectatives dels organitzadors. Al voltant de 2.500 persones, segons la Plataforma en defensa del tren, es concentraren al poliesportiu Es Pinaró de Son Servera i foren un clam pel tren.
La manifestació va transcórrer segons s'havia previst. Els participants partiren de sis punts diferents (Manacor, Son Carrió, Son Servera, Sant Llorenç, Artà, Capdepera i Cala Rajada). Alguns ho feren en cotxe o en el bus habilitat per a l'ocasió, ja que feia una bona tempesta. Tanmateix, els més valents, al voltant de 500 persones, decidiren fer el recorregut per carretera (Son Servera-Cala Rajada o Sant Llorenç-Son Servera). Anaven per la vorera i en tot moment foren acompanyats per la Policia Local, la Guàrdia Civil i Protecció Civil. No es va registrar cap incident ni tampoc no hi hagué grans retencions de trànsit. La trobada estava prevista sobre les 12.30 hores al pont d'en Calet, a l'entrada de Son Servera. D'allà els marxaires es desplaçaren fins al poliesportiu.
Polítics
L'acte inclogué una gran assistència de polítics. No hi mancaren el batle d'Artà, Jaume Alzamora; el de Capdepera, Rafel Fernández, que féu el camí a peu; el de Sant Llorenç, Mateu Puigròs, ni el de Son Servera, Josep Barrientos. També hi foren els regidors de tota la comarca, a excepció del PP. La plana major del PSOE: Francina Armengol, Cosme Bonet, Antoni Manchado i Isabel Oliver; del PSM-IV-ExM: Miquel Ensenyat i David Abril, i altres del PSM, com Gabriel Vicens, Pere Sampol, Antoni Verger i Joan Font; a més d'Esquerra Unida, com Manel Carmona i Eberhard Groske, entre molts altres. Pep Àlvarez, Toni Nicolau, Marisa Rojas i Lluís Gili llegiren el manifest, que va aconseguir aixecar tot l'auditori i s'hi sentiren forts aplaudiments.
Un clam
Tots els assistents coincidiren que la manifestació ha deixat ben clar que la comarca del Llevant vol el tren. Així ho deia Alzamora: "S'ha de fer un bon reconeixement a totes aquelles persones que, tot i la pluja, han caminant pel ferrocarril. Està clar que la gent vol aquesta infraestuctura". Fernández, per la seva banda, explicà que "els polítics han de saber escoltar el poble i, si alguna vegada s'ha de recular, no passa absolutament res". Puigròs animà "a complir el conveni estatutari per dur endavant el Conveni ferroviari. Les obres no poden quedar així com estan. No hi ha cap altra alternativa".
Barrientos, per part seva, qualificà de "dia històric" aquesta trobada, "que ha aconseguit demostrar que la comarca està sensibilitzada amb el tren". Des de la plataforma, Pere Cortada féu en una valoració molt positiva: "Ha estat un èxit, sobretot tenint en compte el temps. Ha estat el clam de la comarca pel tren". "Instam Madrid i el Govern balear que es posin d'acord i deixin de fer pardalades i dir mentires. Que posin en marxa les obres. Avui tenim més raó que mai amb tota aquesta moguda", remarcà. L'acte es va convertir, al final, en una festa: "La festa de 2.500 veus que "amb raons i arguments" es banyaren pel tren.
MANIFEST
Lectura de Pep Àlvarez
Què, com estau de cansats?
No m'estranya que estigueu esclatats: ja fa 14 anys que caminam! Fer 14 anys sol ser un motiu d'alegria per a qualsevol col·lectiu, però fer 14 anys que demanam el mateix, no és per estar contents, i més després de llegir tantes mentides com hem llegit aquesta darrera setmana sobre el tren.
Quan toca llegir el manifest, tothom espera que s'expliqui el motiu de la reivindicació. Què us hem de contar? Tots els que som aquí ho tenim ben clar, però si ho hem de repetir, ho repetirem les vegades que faci falta fins que els governants ens facin cas:
El tren és un dret dels ciutadans, no un caprici.
A qualsevol país d'Europa, per complicada que sigui l'orografia o densa la població, és possible la vida sense cotxe. A Mallorca, no ho és.
Lectura de Lluís Gili
El ferrocarril és el transport públic per excel·lència. Cap altre mitjà de transport és igualment sostenible, ni ambientalment, ni socialment, ni econòmicament, diguin el que diguin els qui escriuen o parlen al dictat dels qui comanden.
El transport en vehicle privat és una de les principals fonts d'emissió de diòxid de carboni, responsable del canvi climàtic. Aquí no tenim altra opció de transport.
Un tren no fragmenta el territori, el tren no fa diferències: gent de qualsevol edat, classe social, condició física, amb alguna discapacitat, un fadrí o una família nombrosa... tots poden anar en tren.
Lectura de Marisa Rojas
El tren ens fa més sociables: dins el tren es pot participar d'una conversa, admirar el paisatge, parlar amb el veïnat, dormir o llegir.
Arribar a la feina després d'un embús i la mateixa història de sempre per trobar aparcament no ens ajuda a començar bé la jornada. I no hi podem arribar d'altra manera.
El tren és un transport segur. La mortalitat a les carreteres assoleix cada any unes xifres que escarrufen. I per molt que les desdoblem o "autopistem", mai no seran tan segures com un tren. I que no ens diguin que les carreteres no costen doblers! Tant per fer-les com pel seu manteniment!
Als pobles que estan comunicats per tren, es crea més activitat econòmica...
Necessitau més motius per justificar la demanda d'un tren?
Lectura de Toni Nicolau
Escoltau bé: no es tracta només de fer arribar el tren a Cala Rajada. El tren és necessari i beneficiós per a tot Mallorca. Volem el tren a Cala Rajada, i després a Llucmajor, Santanyí, Felanitx i molts altres pobles. Volem una xarxa de tren a Mallorca que ens comuniqui de bon de veres!
Això que us he llegit fins ara era del manifest de l'any 2008. Res no ha canviat del nostre plantejament, el nostre pensament és ben vigent, però ara hem d'afegir-hi una sèrie d'idees que volem compartir amb vosaltres:
Dia 29 de juliol de 2011 el conseller de Mobilitat anuncià la suspensió de les obres de la línia del tren Manacor-Artà-Cala Rajada, unes obres que tots sabeu que estan executades en gran part.
A la reunió mantinguda amb els batles, més de dos mesos després de l'anunci de la suspensió, no va ser capaç d'explicar-los aquesta decisió si no era apel·lant a la manca de doblers, tot i que hi ha un conveni amb el Ministeri de Foment, publicat al BOE de 18 de febrer de 2009, que hi estableix 443 milions d'euros; per cert, menys d'un 1% de les quantitats que l'Estat ha gastat a la Península (més de 55.000 milions en quilòmetres d'AVE).
Renunciar a aquesta infraestructura, el tren de Llevant (Manacor-Artà-Cala Rajada), és una decisió errònia, poc meditada i que augmenta el desequilibri territorial de Mallorca.
Errònia perquè sols hi ha una decisió pitjor que no cobrir una necessitat: començar-la i deixar-la aturada. Deixar a mitges una infraestructura suposa tudar els doblers de la inversió feta i incrementar-ne el cost final quan es reprengui.
Poc meditada. No pensada. Sense haver-la inclosa en cap programa electoral ni municipal ni autonòmic. Decidida per sorpresa sense comptar amb cap dels sectors afectats. Fins i tot les associacions hoteleres de la zona ja han manifestat el rebuig a aquesta aturada i el compromís favorable al restabliment de la línia ferroviària.
Finalment, aquesta decisió augmenta el desequilibri territorial de Mallorca i mostra el desconeixement de l'Illa que tenen els seus governants, margina i converteix els ciutadans de Llevant en uns ciutadans de segona categoria, mantenint-nos aïllats dels recursos i serveis bàsics (sanitat, educació) i de lleure.
Quan totes les grans despeses de la Comunitat Autònoma es destinaran a infraestructures de Palma: segon cinturó, palau de congressos i Platja de Palma, no podem permetre que es renunciïn a doblers aprovats i que vénen de Madrid, ni podem callar quan el conseller de Mobilitat ens parla que, a canvi de tren, tindrem vies verdes... Ja hi són les vies verdes, les vies per circular a peu, a cavall o en bicicleta ja formen part del projecte d'aquest tren. Abans de parlar s'han d'informar.
Volem el tren de Llevant per necessitat: perquè no tenim cotxe, no en volem tenir o no tenim edat per conduir-lo.
Volem el tren de Llevant per comoditat i seguretat: sabem que quan anam dins un tren no hem de preocupar-nos dels perills de la carretera i podem llegir, dormir o parlar.
Volem el tren de Llevant per sostenibilitat: el tren és el mitjà de transport ecològic per excel·lència.
Volem el tren de Llevant per l'activitat econòmica que genera.
Volem el tren de Llevant perquè consta com a prioritari en el Pla de transports del 2006 aprovat per unanimitat del Parlament de les Illes Balears.
Volem el tren de Llevant perquè els doblers hi són i no volem que es perdin!
I per això demanam:
1. Que es reprenguin les obres del tren Manacor-Artà-Cala Rajada.
2. Que s'exigeixi el compliment del Conveni ferroviari de la línia de Manacor-Artà-Cala Rajada.
3. Que es renegociïn amb el Ministeri de Foment les aportacions anuals.
4. Que es faci un calendari real per a la finalització de la línia fins a Artà i la continuació fins a Cala Rajada.
Fa molts d'anys que demanam que el tren arribi. Tenim raons i arguments. Els doblers hi són. La comarca és un clam pel tren. Per això, tornam a ser avui aquí, després d'haver fet aquesta 8a Marxa pel tren.
No volem més excuses.
No volem més mentides.
Volem el tren, ja!
Estam en marxa i continuarem en marxa per demanar que el tren es posi en marxa, ja!
VIA LLIURE AL TREN!!!!
Cridem tots:
EN MARXA JA! Via lliure al tren!!!!