L’entitat ecologista GOB i el Col·legi d’Enginyers de Forests lamenten un acord assolit pel plenari d'Artà aquesta setmana sobre la conservació de les cabres assilvestrades a la zona del Parc Natural de la Península de Llevant, perquè segons la seva opinió tenir aquests animals a lloure a l'indret va en contra de la recuperació de la zona, afectada aquest passat estiu per un dels grans incendis de la temporada.
Ambdues entitats no dubten a l'hora d'identificar com un dels principals problemes de les masses forestals de les serres de Mallorca aquestes poc previsible guardes de cabres no gaire acostumades a haver de tractar amb l'home. La qüestió és a més especialment recurrent en el cas artanenc, ja que la zona presenta un "gravíssim grau de desertificació", a causa fonamentalment dels incendis en temporades consecutives i la pastura extensiva incontrolada.
Així, des del GOB, lamenten que l’Ajuntament d’Artà, un dels principals avaladors de la protecció de les muntanyes del municipi i de la creació del Parc Natural de Llevant, hagi fet ara seva una proposta dels caçadors que és "altament inconvenient per la conservació i recuperació del patrimoni natural de la zona".
Caçadors amb cans i llaços
"No podem seguir assumint aquests perjudicis socials per tal que un parell puguin gaudir de la seva afició, o puguin fer-ne negoci", exclamaven des del bàndol verd.
Tot plegat s'inicià quan el ple de l’Ajuntament d’Artà aprovà una moció presentada per l’equip de govern municipal -format per Independents d’Artà i Convergència per les Illes- a instància dels caçadors de cabrits amb cans i llaços, en la que es demanà al Govern “que aturi l’eliminació sistemàtica de la població de cabra mallorquina salvatge del Parc de Llevant”.
Els caçadors proposaven fer-se ells càrrec exclusivament del control de la població, amb el sistema de caça esmentat, alliberant els bocs adults. Fins i tot afirmaven que es podia comercialitzar aquest tipus de captura com una "activitat d’aventura". Prèviament al plenari, el GOB i el Col·legi d’Enginyers de Forests remeteren als portaveus dels diferents grups municipals un escrit que desaconsellava la mesura proposada.
Densitat 'zero'
"En aquest escenari de degradació extrema de la vegetació -argumenta l'entitat ecologista- només s’aconseguirà millorar la situació amb una densitat ultrabaixa, o, millor encara, zero, de cabres assilvestrades, de forma coherent amb l’objectiu del Govern els darrers anys. Aquesta modalitat de captura podria ser compatible amb l’actual control que en fa l’administració ambiental, i suggerim que s’estudiï la seva integració en l’actual dispositiu de control biològic, però consideram del tot inconvenient paralitzar el control per part del personal de la Conselleria de Medi Ambient", afirmava la proposta dels ecologistes.
Segons aquesta tesi, el manteniment de les poblacions de cabres assilvestrades a les serres de Mallorca està generant un "altíssim cost ambiental", afectant greument la regeneració de la massa forestal i la recuperació de la biodiversitat, i a més causa també un "elevadíssim cost econòmic", en forma de mesures de protecció de la vegetació (tancaments, protectors de plantes, etc.).