La intervenció de la fossa de Sencelles acaba sense la troballa dels cossos dels tres cercats

Aquest dimarts acaben els treballs d'intervenció arqueològica en el cementeri de Sencelles que des de fa una setmana s'han duit a terme amb l'objectiu de dur-hi a terme l'exhumació de la fossa comuna de la Guerra Civil. Els treballs es varen iniciar el passat dilluns primer d'octubre. No s'ha trobat cap dels cossos de les tres víctimes que s’hi cercaven, a partir de les dades dels testimonis escrits i orals, en cap de les cinc prospeccions que s’han fet a diferents zones del recinte antic del cementeri.

La causa judicial indica la troballa de dos veïnats de Montuïri, Josep Miralles Garau i Josep Serra Juan, a la carretera entre Montuïri i Santa Maria, gràcies a la inscripció en el registre civil de Montuïri dels certificats de defunció. Varen ser agafats a casa seva i assassinats entre Sencelles i Biniali el primer de setembre de 1936. Els cadàvers varen ser traslladats al cementeri de Sencelles, on se'ls va practicar l'autòpsia i varen ser reconeguts pels seus familiars. La tercera víctima enterrada a la fossa de Sencelles, amb tota probabilitat, segons la causa judicial, és Pilar Sánchez Llabrés, socialista de la Soledat de Palma; no apareix inscrita a cap registre, però hi ha diversos testimonis orals que han testificat sobre el seu assassinat. Va ser trobada a la possessió de Son Palou i enterrada en el cementeri de Sencelles.

En el recinte municipal, aquest dilluns horabaixa s’hi ha fet un acte de cloenda de les feines d'intervenció per part de l’Ajuntament de Sencelles i en el qual hi ha participat el batle Joan Carles Verd i el director general de Participació i Memòria Democràtica, Manel Santana, amb representants de Memòria de Mallorca i Societat Aranzadi.

La de Sencelles és la sisena fossa que s’exhuma a les Illes Balears comptant la de Sant Joan, que va ser la primera exhumació abans de la Llei de persones desaparegudes i fosses. És una de les 10 exhumacions previstes en el Pla d'Actuació 2018 i aprovades per la Comissió Tècnica de Desapareguts i Fosses de les Illes Balears en data 13/12/2017.

Mentre es tanca aquest dimarts la intervenció de la fossa de Sencelles, aquest mateix dimarts un equip d’arqueòlegs de la Societat Aranzadi, adjudicatària del contracte per dur endavant el Pla d’Actuació 2018 d’exhumacions del Govern, ha iniciat les prospeccions en el cementeri de Calvià on hi ha fins a sis fosses localitzades en dos punts, les anomenades fosses de terra, a la part esquerre de l’entrada al cementeri vell, i en el passadís central del recinte, on hi ha petites fosses amb capacitat cada una per a tres cossos.

De la vintena de víctimes amb noms i llinatges que es té constància que s'hi varen enterrar, en l'actualitat en quedarien catorze d'identificades, després que sis cossos fossin trets; però es calcula que hi podria haver més víctimes.

La de Calvià és una de les exhumacions històricament més reivindicades per part de les famílies de víctimes de la repressió franquista i de les associacions memorialistes. Segons el Registre del Jutjat de Pau de Calvià, aquestes són les persones assassinades i enterrades al cementeri, catorze de les quals identificades, i repartides en sis fosses: