El Claustre de l'IES Inca ha aprovat un comunicat on exposen les seves crítiques a l'aplicació de la LOMLOE. El comunicat va ser proposat al Claustre per part de l'Assemblea de Docents de l'IES Inca i el Claustre el va aprovar el 26 d'octubre del 2022 i enviar a la Conselleria d'Educació i Formació Professional el passat el 5 de desembre de 2022.
El comunicat
«L'IES Inca és un centre que des de fa anys aposta per la innovació pedagògica i mostra interès en l'existència d'una nova legislació que camini en aquesta direcció. Ara bé, tenim la necessitat de donar veu a un malestar que s'ha gestat durant el procés d'aplicació de la LOMLOE. Consideram que alguns aspectes de la pròpia llei i de la seva aplicació autonòmica ens impedeixen fer la nostra feina amb dignitat i solvència.
Segons el nostre parer, els terminis d'aplicació de la LOMLOE no han estat els adequats, han generat neguit i confusió entre els docents i les famílies. Hem rebut instruccions d'avaluació diverses i, actualment, ens trobam amb la situació d'haver de decidir si utilitzam una eina del GESTIB que desconeixem perquè a hores d'ara segueix en procés de revisió. Aquesta situació és significativa de l'aplicació amb presses de la LOMLOE, de manera que no només el professorat no ha tengut temps d'adaptar-s'hi, sinó que fins i tot la pròpia Conselleria encara no n'ha finalitzat el procés d'adaptació.
Així mateix, estam en desacord amb aspectes concrets de la proposta d'avaluació de la LOMLOE. En primer lloc, consideram necessari la reformulació d'alguns criteris d'avaluació. En molts d'àmbits són massa generals i dificulten una possible concreció, en alguns casos no preveuen totes les competències o no són una eina útil per a una avaluació competencial i en d'altres impliquen un nivell d'individualització de l'avaluació que es fa impossible amb unes ràtios tan elevades. És imprescindible que el professorat participi de la revisió, reformulació o concreció dels criteris per tal de caminar cap a una avaluació veritablement competencial i aquesta tasca implica hores de dedicació.
En segon lloc, creiem que l'avaluació progressiva (el fet de comptar només la darrera avaluació d'un mateix criteri) hauria d'aplicar-se segons el parer del professorat (atenent les diferents matèries o àmbits i les seves particularitats).
En tercer lloc, l'avaluació competencial no hauria d'anar acompanyada d'una qualificació numèrica en una escala d'enters del 0 al 10, ja que és impossible identificar 11 nivells d'assoliment diferents d'un determinat criteri. Per altra banda, ens preocupa el plantejament de la recuperació per criteris d'avaluació en una prova extraordinària.
Entenem que la recuperació de matèries per criteris s'ha de fer durant el curs ordinari ja que el plantejament de l'educació competencial es basa en el treball diari i en l'observació del docent a l'aula i si durant el curs un alumne no ha assolit les competències treballades, difícilment podrà assolir-les a les recuperacions puntuals. Consideram especialment difícil plantejar la recuperació de criteris que avaluen el treball en grup, la persistència o l'actitud positiva durant el desenvolupament de les sessions.
Ens preocupa especialment l'avaluació a l'etapa de Batxillerat. Consideram que les indicacions per dissenyar les situacions d'aprenentatge, així com els criteris d'avaluació de primer de batxillerat, requereixen de més concreció i coherència. Necessitam instruccions clares que permetin certa uniformitat entre els diferents centres, ja que aquesta etapa culmina amb una prova externa (PBAU), que encara desconeixem. És prioritari saber quina direcció hem de seguir en aquest sentit.
Per altra part, estam d'acord que és imprescindible la formació docent, però formació específica que ens permeti una aplicació correcta de la nova llei. Aquesta formació hauria d'estar planificada per la Conselleria i aquesta hauria de garantir que arribi a tot el professorat, adaptant-se a les necessitats de cada departament i a les possibilitats horàries dels docents. Qualsevol millora educativa passa pel bon quefer dels docents.
Per acabar, volem assenyalar dues qüestions essencials:
- L'aplicació de la LOMLOE ha d'anar acompanyada d'un augment de la inversió en recursos. L'aplicació de la llei només serà factible si es redueixen les ràtios (és una urgència si volem millorar la qualitat de l'educació pública) i les hores lectives del professorat, si augmenten les hores de coordinació i el personal de suport. Només, així, podrem fer les observacions d'aula que ens permetran una veritable avaluació competencial i l'aprenentatge podrà ser més significatiu.
- L'aplicació de la LOMLOE ha de ser el resultat d'un pacte sòlid de tota la comunitat educativa, especialment del personal docent, que ha d'estar involucrat en el seu disseny i en la seva aplicació. Així mateix, un canvi tan important com el que planteja la LOMLOE necessita el compromís ferm que la pugui convertir en una llei estable i amb garantia de continuïtat. O el fruit dels esforços d'ara desapareixerà aviat, com un rostre d'arena a la vorera de la mar».