Els ciutadans de Balears pateixen una major pressió fiscal per part dels seus ajuntaments, una situació derivada del mal finançament autonòmic que acaba repercutint en els comptes municipals. Així, els illencs veuen com han de pagar cada vegada més imposts i taxes directes als seus ajuntaments pels serveis que aquests els presten, fins a arribar a una recaptació de 768 euros per habitant a l’any.
Una xifra només superada pels ajuntaments bascs, els canaris i les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla, pels seus diferents règims especials que diferencien la seva gestió tributària de la resta i distorsionen la mitjana estatal.
Aquesta tendència s’observa en la memòria del Consell Econòmic i Social (CES) sobre l’exercici 2007, presentada recentment. A l’estudi es reflecteix una vegada més que les Illes Balears suporten la càrrega fiscal per habitant més elevada de tot l’Estat, amb un 29,36% amb relació al seu Producte Interior Brut (PIB). En total, les diferents administracion recapten cada any a les Illes en una relació de 7.409 euros per habitant, una xifra absoluta només superada per la Comunitat de Madrid i el País Basc, la primera amb una major tributació per l’‘efecte capital’ i la segona amb un règim foral.
La mitjana estatal se situà l’any 2007 en els 6.032 euros per habitant, mentre que a l’exercici anterior era de 5.459. Un augment de més del 10%, que s’assenyala com a molt superior a l’increment de l’IPC (4,2%).
Desequilibri no compensat
Segons el CES, la distribució de la pressió impositiva a Balears per administracions es presenta desequilibrada, amb un 59,27% destinada a l’estatal, un 30,37% a l’autonòmica i un 10,37% a la local. En qualsevol cas, l’estudi apunta que"això confirma, des de l’òptica dels ingressos tributaris, el desequilibri detectat a les balances fiscals entre comunitats autònomes i situa Balears com la comunitat més desfavorida pel sistema actual, atès que el vessant de la despesa pública estatal no compensa aquest desequilibri".
A més d’això, se subratlla una qüestió reitarada des de Balears a l’hora de reivindicar el seu maltractament dins l’actual sistema. Amb una tributació progressiva –paga més qui més guanya– i de solidaritat intercomunitària –les regions riques col·laboraren en l’avenç de les menys desafavorides–, la realitat presenta a la pràctica uns desajustaments que perjudiquen especialment les Balears.
Així, si el sistema fos equilibrat, no hi hauria d’haver un excés de desviació de càrrega fiscal en relació amb la seva riquesa. Balears lidera un altre pic aquest rànquing negatiu amb el major desiquilibri de totes les comunitats autònomes, i amb una tendència a l’alça, seguida de Madrid, Catalunya i Cantàbria com les altres que suporten aquesta situació. Per contra, Astúries, Castella-Lleó, Galícia i Extremadura són les menys desfavorides.