Agustín García-Gasco, tan bon punt el papa el nomenà cardenal l’octubre de l’any passat, expressà el desig de renunciar a l’Arquebisbat de València. Això obria la possibilitat que el prelat mallorquí, Jesús Murgui, ocupàs la càtedra de la seva terra natal. Amb aquest canvi de cadires, Mallorca hauria perdut el que alguns han anomenat el cap més fosc de la seva Església. Fa dues setmanes, però, es destapà el misteri: Carlos Osoro Sierra, arquebisbe d’Oviedo d’ençà del 2002, fou nomenat arquebisbe de València. En el seu moment, hi hagué veus que manifestaren que "si massa gros ja li ve el càrrec a Murgui, què no faria si el nomenassin arquebisbe!".
Així i tot, però, els bisbe de Mallorca encara no ha perdut totes les paperetes per partir-ne. Des de fa uns anys, Roma segueix la política de xapar en diferents divisions les diòcesis més grans. Sobretot aquelles que apleguen àrees metropolitanes molt poblades. Així succeí el 2004 quan es crearen els bisbats de Terrassa i de Sant Feliu de Llobregat, que s’escindiren del de Barcelona. Fa més de set anys que pel País Valencià es parla de la possible creació d’una diòcesi que aplegaria Xàtiva i Gandia. Això suposaria una nova oportunitat per a Jesús Murgui. Si en fos nomenat bisbe, ocuparia un càrrec que té una escassa projecció i, a la vegada, estaria sota les ordres de l’arquebisbe Osoro.
Arreu dels Països Catalans, llevat del cas del País Valencià, des de Roma es prioritza que els bisbes que són nomenats siguin catalanoparlants. Avui en dia, les comarques valencianes són la gran pedrera de clergues que aporta un important nombre de prelats arreu de l’Estat i, també, del Principat i de les Illes Balears. Valencià era Teodor Úbeda i valencià és Murgui. Vicente Juan Segura, bisbe d’Eivissa, nasqué a Tavernes de Valldigna i l’actual administrador apostòlic de Menorca, Salvador Giménez Valls, ho féu a Muro d’Alcoi. Per paradoxal que sembli tot plegat, però, València no ha tingut cap altre arquebisbe catalanoparlant des que n’exercí el càrrec el mallorquí Miquel Roca Cabanellas (1978 - 1992). Així i tot, Osoro anuncià des d’Oviedo que ja fa "més d’un mes que estudii valencià i m’he posat a les mans de la Marededeueta dels Desemparats".