Maria Àngels Leciñena (Saragossa, 1954) no amolla el telèfon mòbil per res del món ja que, seguit seguit, els avisos d’emergències li arriben en forma de missatges. No debades, la consellera d’Interior hi està avesada, a aquestes interrupcions constants. La seva anterior ocupació era la de metgessa d’Urgències de l’hospital Can Misses d’Eivissa. "Ni per dormir, no l’apag, el mòbil. Així sempre sé què passa".
A les Balears, la gota freda era una cosa comuna. A les inclemències que patim de poc ençà, però, sembla que no estiguem preparats per enfrontar-nos-hi.
Tots aquests fenòmens no són tan nous. Hi ha constància històrica que altres vegades ja s’han esdevingut. Els ciutadans pensen que estan lliures de perill i allò que passa ara és que les adversitats tenen lloc amb més freqüència. És important tenir bons sistemes d’observació i predicció que, juntament amb els recursos humans i tècnics més preparats, permetin alertar els ciutadans en cas d’emergències. La formació de la població, però, també és bàsica. Ha de saber quina és la manera més eficient per evitar desgràcies. Per això, d’aquí a poc posarem en marxa la campanya Illes Balears, illes segures. Entre d’altres coses, es donaran consells i recomanacions sobre com fer front a tot tipus d’emergències.
S’ha pensat mai, per avisar els ciutadans d’una emergència imminent, d’inserir pipelles informatives a la televisió, sense que això suposi haver de tallar la programació?
Tot d’una que es declara un índex de gravetat, el que feim és anunciar-ho a internet. Així, els periodistes, i la resta de la gent, hi tenen accés i ho transmeten pels mitjans. És evident que els informadors, per ventura, no estan pendent de la pàgina web en aquell moment determinat. Des del nostre departament, però, ens cuidam de telefonar-los i fer-los-ho saber. A més, és cert que també hem pensat amb aquesta possibilitat que heu esmentat. En aquests moments, l’estudiam.
Tampoc no es deu haver d’alertar els ciutadans per un no-res.
Això és evident. En la nostra feina és difícil trobar un equilibri. Amb algunes emergències, mai no saps si fas bé o mal a l’hora d’informar la gent. No s’ha d’alertar sense motiu.
La feta de Sant Boi de Llobregat costà la vida a quatre infants. Pensau que les infraestructures públiques de Balears resistirien davant una ventada tan forta com la que succeí a Catalunya?
Això ja no és competència meva. No som jo qui decideix allà on es construeix un edifici determinat, però és cert que grans desgràcies s’haurien pogut evitar si no hagués estat per manca de planificació. Per exemple, aquella gran mortaldat que succeí el 1996 a Biescas no hauria passat si el càmping no hagués estat ubicat al llit d’un torrent.
En el temporal de l’octubre del 2007, en què arribà a morir una persona, les naus industrials del polígon de Can Valero patiren de valent.
Sí, en el cas de les naus industrials, el vent pot arribar a fer-hi molt de mal. Si la bufada hi entra per dins actua com un impulsor i hi provoca grans destrosses. Però, ja he dit que aquest tema no era competència nostra.
Catalunya té un servei d’observació i predicció meteorològic propi. Seria possible que les Balears també en tinguessin un?
L’Estatut d’Autonomia ens ho permet. De fet, tinc prevista una reunió amb responsables de la Universitat per parlar-ne. Qualsevol acció ha rebre el seu suport. La implantació d’un institut, però, només suposaria un complement per a l’Aemet (Agència Estatal de Meteorologia).
I el Pla d’emergències integral, en quina fase es troba?
D’ençà de l’any 1999 ens regim pel Pla territorial balear, que també és anomenat TERBAL. Aquest és el seu nom, malgrat que la gent l’anomeni d’altres maneres. A més a més, cada consell té el seu propi pla, tot i que amb variants diferents. A l’illa d’Eivissa, per exemple, ens l’han encomanat a la Conselleria. Al municipi de Sant Josep de la Talaia, però, han optat perquè el faci una empresa privada. Ara, allò que manca és que tots els plans s’integrin en un de sol. Es tracta d’una reforma del TERBAL que ha de passar pel Parlament.
Quan es tindrà una quantificació dels danys provocats per la darrera ventada?
No som nosaltres aquells qui ens n’hem de fer càrrec, d’avaluar els perjudicis. Nosaltres tan sols actuam en el moment immediat. Llavors, cada departament fa una valoració de l’àrea que li correspon, ja sigui de la secció d’agricultura, la d’indústria o la de medi ambient.