El PP, a l’oposició, ara obrirà una "ofensiva" a les institucions i al carrer perquè els ciutadans "puguin expressar-se lliurement en qualsevol de les dues llengües oficials".
A la pràctica, els populars reclamen que el català deixi de tenir preeminència a l’escola i passi de ser un requisit a la funció pública a ser-hi un mèrit. A més, també volen que es deroguin totes aquelles lleis i decrets que "contravinguin l’equilibri entre el castellà i la llengua pròpia de les Balears", com la Llei de normalització i el Decret de mínims que ells mateixos impulsaren i que no derogaren durant el Govern Matas.
Les iniciatives que prepara el PP passen per enviaments massius de correus electrònics, de missatges telefònics i l’edició de tríptics. Aquesta ofensiva arribarà al Parlament, al Defensor del Poble i al Defensor dels Usuaris de la Sanitat Pública de les Illes. Ahir es va enviar una queixa a les dues institucions esmentades contra el decret de l’actual Govern balear, que dóna dos anys als professionals sanitaris per demostrar els seus respectius nivells del català. El Partit Popular vol que es faci marxa enrere en aquest procés, que es derogui el decret i que el català no hi sigui un requisit, sinó un mèrit.
Però les mesures lingüístiques del PP se centren, bàsicament, en el camp educatiu. En l’àmbit escolar, ara defesen que els pares puguin decidir la llengua d’ensenyament dels fills i, a partir dels sis anys, també els ensenyin el segon idioma oficial, a més d’un d’estranger.
Per altra banda, també demanen que els pares puguin triar quines assignatures faran els seus fills en castellà i quines en català. A més, sol·liciten que els alumnes puguin expressar-se a classe i fer els exàmens en qualsevol de les dues llengües, al marge de si l’assignatura s’imparteix en català o castellà.
El PP també vol que desapareguin els llibres de text en "barceloní" i s’editin en "mallorquí, menorquí, eivissenc i formenterenc".
L’objectiu és "recuperar l’espai lingüístic que les polítiques del Govern han romput en matèria sanitària i d’educació i que els ciutadans es puguin manifestar lliurement en les dues llengües oficials al carrer, a qualsevol lloc i, per tant, també a l’escola", digué Estaràs, qui defensà que durant l’anterior legislatura el PP inicià, des del Govern, un procés per impulsar el biligüisme i ara vol continuar-ho fent des de l’oposició i amb el suport de resolucions preses al congrés del PP espanyol.