Cada habitant de Palma produeix una mitjana d’1,75 kg de residus urbans al dia. Això fa que sigui la capital de província amb la taxa més elevada d’arreu de l’Estat, segons posa de manifest un estudi de l’Observatori de la Sostenibilitat a Espanya (OSE), un organisme dependent del Ministeri de Medi Ambient, Medi Rural i Marí. Per mantenir aquest ritme de generació de deixalles (655,3 tones al dia), i segons indica l’informe, el terme de Palma hauria de tenir una superfície 32,27 vegades més grossa. Si es compara la brutor que fan els palmesans amb la dels habitants d’Almeria, localitat que es troba a la coa del llistat, la diferència és considerable. L’índex de la ciutat andalusa només és de 0,8 kg per habitant. La mitjana espanyola se situa en 1,47 kg per persona, mentre que l’europea es troba en 1,42 .
El document també recull, segons xifres aportades pel Consistori mateix, que el percentatge de recollida selectiva sobre la producció total se situa en un 6,7%. Aquest mateix índex, però, aplicat a la totalitat de l’Estat, arriba al 9,5%. L’activitat humana de Palma provoca 10.649,9 tones de paper i cartó a l’any, de les quals se’n recicla un 66,7%; 4.371 tones de vidre a l’any, de les quals només se’n recicla un 1,6%; i 978,1 tones d’envasos a l’any, de les quals se n’arriba a reciclar fins a un 27,2%.
Manca de mesures
Segons Miquel Àngel March, membre del GOB, l’explicació d’aquesta gran quantitat de fems és que "feia anys que l’Ajuntament de Palma no aplicava mesures per conscienciar la població de la necessitat de reduir els residus que generam". Tot i que l’ecologista reconeix "l’encert de determinades campanyes que Emaya ha posat en marxa", també manifesta que "encara queda molt de camí per recórrer". "Basta comparar el volum de deixalles que aconsegueix reciclar un municipi que està aferrat a Palma, Puigpunyent, que és de més d’un 80%. Es tracta d’un exemple modèlic que es començà a implantar fa gairebé vint anys. Sempre es diu que les polítiques de recollida selectiva funcionen més bé en nuclis amb poca població.
Això, però, és qüestionable. Un ciutadà de Palma té els contenidors molt més a prop de casa seva que no un de qualsevol altre poble", explica March. L’estudi de l’OSE també fa esment del model d’aprofitament del sòl del municipi. Segons el document, un 20,7% de l’extensió del terme és de naturalesa urbana. "Això fa de Palma una àrea extensa amb un nucli urbanitzat de manera no intensiva. A causa de la manca de continuïtat dels diferents teixits, el consum energètic és més elevat que en altres ciutats i l’ús del cotxe privat fa augmentar de manera considerable el volum d’emissions". De la mateixa manera, l’organisme del Ministeri assenyala que la capital balear no s’afegí a l’Agenda Local 21 fins a l’any 2003 i esmenta que "de llavors ençà, no ha avançat gaire en l’elaboració d’un diagnòstic ni en la redacció d’un pla d’acció" que hauria d’assegurar la participació de la ciutadania per aconseguir deixar d’estar al capdavant del rànquing de residus per habitant.