Els opositors al decret de català de la Conselleria de Salut es concentraren ahir a la plaça d’Espanya de Palma per expressar el rebuig a la nova normativa lingüística. La manifestació derivà en l’exigència de la dimissió del conseller Vicenç Thomàs, però també en atacs a la política lingüística del Govern. El setge a la seu de la Conselleria, convocat pel Sindicat Mèdic i el Sindicat d’Infermeria, aconseguí el suport d’un poc més d’un miler de persones, 3.500 segons els organitzadors i 2.200 segons la Policia Nacional. La Policia Local no en féu cap recompte, contràriament al que succeeix en altres ocasions. En anteriors protestes, la Policia havia donat xifres de participació molt més reduïdes per a mobilitzacions semblants.
Els presents exigiren el cap de Vicenç Thomàs i, malgrat alguns esforços per evitar que la concentració prengués un caràcter marcadament polític, molts dels presents corejaren consignes contra el català i exhibiren pancartes amb lemes secessionistes com "Català no, mallorquí i espanyol sí" i "El català a Catalunya". Entre els assistents, no hi faltaren personatges com el "camarada" Juan Boned, destacat líder falangista, el metge expedientat Jorge Skibinsky, com també una delegació del Círculo Balear. Aquests darrers intentaren situar-se ben a prop d’un nombrós grup de dirigents i militants del Partit Popular, que escenificà públicament el suport a les demandes dels manifestants.
Rosa Estaràs, presidenta del PP, liderà la comitiva i s’afegí a exigir la dimissió de Vicentç Thomàs, a qui acusà d’haver "polititzat la sanitat". "Saber la nostra llengua, el mallorquí de Mallorca, el menorquí de Menorca, l’eivissenc d’Eivissa i el formenterenc de Formentera, les nostres modalitats, ha de ser un mèrit i mai un requisit", digué Estaràs. En la delegació també hi figuraren el secretari general, Guillem Estarellas; els batles de Marratxí i Selva, José Ramón Bauzà i Joan Rotger; a més dels exconsellers Francesc Fiol i Aina Castillo.
La norma
El Consell de Govern aprovà divendres passat el decret que exigeix al personal sanitari uns coneixements mínims de català per accedir a un lloc de feina fix en la sanitat pública balear. La norma impulsada per Salut diu que fins al 2012 els metges i infermeres que es presentin a oposicions tindran dos anys per arribar a presentar el nivell B exigit. La Conselleria preveu que aquells que no presentin el corresponent certificat passats els dos anys no perdin la plaça, si continua la manca de facultatius.
El PSM critica la moratòria fins al 2012
El PSM, membre del Bloc i soci en el Govern del Pacte, criticà ahir la decisió de la Conselleria de Salut (PSOE) d’ajornar la petició del nivell B de català en les convocatòries de places de metges i infermers dels propers tres anys. Els nacionalistes, que veuen el decret del català a la Sanitat com un avenç, entendrien que no s’exigís el català en la primera convocatòria de places públiques, però consideren que la moratòria anunciada no s’hauria de fer extensiva a les places que surtin en els anys 2010 i 2011.
La reacció del PSM sorgeix després que el director general del Servei de Salut, Josep Pomar, signàs dimarts una resolució que desenvolupa el decret del català a la Sanitat per la qual s’eximeix del requisit del coneixement del català fins al 31 de març de 2012 tots els metges i infermers en qualsevol convocatòria de selecció i mobilitat de personal estatutari fix i temporal —interí, eventual i substitut— i les del personal laboral fix i temporal del Servei de Salut. En qualsevol cas, tots els metges i infermers que aconsegueixin aquestes places tindran dos anys per acreditar el nivell B de català que s’ha exigit a tot el personal. El PSM creu que es pot acabar donant la sensació que aquest Govern està ajornant els efectes del decret fins després de les eleccions autonòmiques, perquè no serà fins al 2011 que es materialitzarà un canvi. Amb tot, el partit integrant del Bloc no farà cap passa més enllà de fer evident el malestar per la darrera decisió presa per la Conselleria de Sanitat i Consum.
Tanmateix, la insatisfacció del PSM no es limita només a la durada de la moratòria anunciada per Sanitat, els nacionalistes són encara més crítics amb la Defensora del Pacient, Maria José Rodríguez (UM), qui s’ha mostrat contrària a l’aplicació del decret i ha afirmat que no tenia constància que hi haguessin queixes lingüístiques. El PSM va retreure ahir que la Defensora del Pacient "en lloc de defensar els drets lingüístics dels usuaris, sembla que estigui atacant-los". La direcció del PSM considera que s’hauria de cridar l’atenció a aquest càrrec del Pacte i veu contradictori que mantingui aquesta posició respecte al català quan Rodríguez és militant d’UM.