El PP no sempre ha pensat el mateix del català. Si ara evita dir català a la llengua pròpia, manté que no ha de ser un requisit a l’Administració i que els funcionaris no tenen per què conèixer l’idioma de la Comunitat, fa només dos anys i mig defensava tot el contrari, almenys el PP de Palma, que governava l’Ajuntament de Ciutat amb majoria absoluta. El setembre de 2006, Cort aprovava una declaració institucional sobre normalització lingüística que dos anys i mig després, a la vista de com ha evolucionat el posicionament de la direcció del PP, els populars podrien considerar ‘catalanista’. Entre altres coses, la declaració comprometia l’Ajuntament a "promoure polítiques actives que afavoreixin l’ús de la nostra llengua en tots els àmbits de la societat" i tenia clar que "la llengua pròpia de les Illes Balears és el català manifestat en les seves modalitats insulars".
L’Ajuntament es fixava llavors com a objectiu "consolidar la llengua catalana com a element cohesionador de la societat palmesana", "facilitar a la ciutadania l’opció d’emprar la llengua catalana" i "garantir que tots els ciutadans de Palma puguin gaudir de seguretat lingüística plena i que puguin realitzar qualsevol activitat social en les llengües oficials a la nostra comunitat autònoma, com a usuaris actius i passius". Per fer-ho possible, es comprometia a "capacitar" els treballadors de l’Ajuntament per "assegurar que estiguin en condicions de respectar el dret dels catalanoparlants de ser atesos en la seva llengua" i "assegurar que tot el personal que atén el públic entengui i parli la llengua catalana". L’Ajuntament governat pel PP, fins i tot, acordava impulsar una normativa que sancionàs i impedís la discriminació lingüística per part de l’Administració.
A la vegada, havia d’assegurar que els nous treballadors municipals tindrien coneixements per poder exercir en català la seva feina i deixava clar que s’havia de "valorar com a requisit, entre d’altres, el coneixement de la llengua catalana per a la mobilitat i la promoció interna". La proposta era més voluntarista que efectiva, perquè no articulava els mecanismes per desenvolupar-la. Amb tot, va molt més enllà del discurs que actualment fa la direcció dels populars en política lingüística. I és que actualment el PP considera que el català ha de ser un mèrit i no un requisit per al personal de l’Administració.
L’acord, signat pel llavors regidor d’Educació i Cultura, Rogelio Araújo, també afirmava que l’Ajuntament promouria la cooperació lingüística amb ajuntaments d’altres territoris de parla catalana, que s’havia de fomentar l’ús del català com a "llengua ambiental" a la xarxa d’escoletes municipals i que s’havia d’oferir "suport al reforçament als centres educatius del municipi de Palma". Ara el PP defensa la lliure elecció de la llengua en l’ensenyament i que els alumnes puguin fer els exàmens en la llengua que trobin, entre altres qüestions.