Ayman Elahkras ens cita a un bar llatí a prop de la plaça d'Espanya, potser per nostàlgia del continent sud-americà, on ha viscut llargues temporades. Fa dos anys i mig que es dedica a la decoració interior a Palma. En té 34 i en fa 14 que abandonà Rafah, la ciutat de la franja de Gaza on nasqué. Va ser detingut per l'Exèrcit israelià per primera vegada a 14 anys, quan participava en una manifestació durant la primera intifada. En total, ha passat més de dos anys en presons israelianes, té un germà que n'hi ha complert set i n'hi queden tres, i declara que no coneix ningú de la Franja que no hagi patit, directament o indirectament, l'opressió israeliana. Té previst tornar a Xile en poques setmanes per continuar promovent les relacions de Palestina amb l'exterior a través del seu partit, el Front Popular per l'Alliberament de Palestina.
Quines diferències trobau entre Palma i casa vostra?
No hi ha comparació possible. Allà vivim sota els atacs diaris, tant militars com de falta d'aigua i electricitat, que ens pren Israel. No hi ha a tot Gaza ni una família que es deslliuri dels atacs israelians. Pensau que som un milló i mig de persones vivint en un territori que és la meitat de Menorca.
Notau solidaritat per part dels palmesans?
Sí, aquí tothom coneix el conflicte i el viuen amb el poble palestí. Tinc molt bona relació amb tots els palmesans que conec.
Continua activa la Plataforma per Palestina?
I tant. Per la premsa, els atacs a Gaza han passat de moda, però els 1.300 morts no. A part de la constant tasca de sensibilització, actualment tenim dos projectes. El primer és enviar David Abril [coordinador d'Esquerra Unida a Balears] a Gaza, perquè ho expliqui en tornar. L'altre és portar infants ferits perquè siguin atesos en hospitals d'aquí, ja que els mitjans que tenim allà són insuficients. Hi ha metges que han d'operar els infants sense anestèsia, però això sembla que no és prou motiu perquè Israel concedeixi els permisos necessàris a fi que surtin de Gaza. Ho veig difícil.
Com creis que es pot ajudar des d'aquí a millorar la situació a Palestina?
Avui la guerra és econòmica, més que res. I el boicot als productes provinents d'Israel és clau. Perquè Israel segui a negociar de veritat necessita sentir-se pressionat, que el món li demostri que està en contra dels assassinats constants. De moment, Israel és molt fort econòmicament i per això pocs països s'atreveixen a prendre decisions en contra. Quan [el president José Luis Rodríguez] Zapatero criticà els bombardejos sobre Gaza, Israel amenaçà que les relacions podrien empitjorar.
Podeu explicar què vàreu sentir durant els atacs sobre Gaza per Nadal?
Personalment, tinc tota la família a Gaza i això et fa patir molt. Políticament, fou un atac cruel que no diferenciava entre resistència i societat civil. No pot explicar-se amb paraules.
Teniu esperança amb el nou president nord-americà, Barack Obama?
En teníem, però amb la seva visita al món àrab, malgrat els bons gestos i paraules, ha quedat clar que no representa un gran canvi. Continua negant-se a negociar amb Hamàs, el partit escollit democràticament pels palestins. Hauria d'obligar Israel a complir les resolucions de l'ONU. Això no obstant, com ja he dit, Israel és massa potent econòmicament.
La comunitat internacional considera Hamàs una organització terrorista...
Nosaltres entenem que quan vius sota l'opressió diària tens dret de defensar-te i ho anomenam resistència. Per altra banda, Israel ha imposat el bloqueig a Gaza per acabar amb la democràcia a Palestina. ‘Divideix i venceràs'.
El panorama actual és complicat. Per una banda, els palestins estan dividits en dos. I per l'altra, el nou executiu israelià és d'una extrema dreta poc habitual. Com veis el futur?
Tens raó que és complicat pel primer motiu que has donat, necessitam unitat, però no pel segon. Tant si al poder hi és la dreta com si hi són els laboristes, Israel actua igual de cara als palestins. Amb això, tanmateix, no vull dir que tots els israelians siguin igual; hi ha jueus dins Israel molt crítics amb els bombardejos a Gaza. I quant a la unitat, des del Front Popular estam fent un esforç. Fa poc organitzàrem una manifestació perquè [els dos grans partits palestins] Hamàs i Al-Fatah es reconciliïn. Hi acudiren entre 100 mil i 200 mil persones. Hem de mantenir-nos units contra la crueltat.