José Castro, jutge instructor del cas Palma Arena, ha desestimat l'incident de nul·litat d'actuacions en relació amb el patrimoni de Jaume Matas que sol·licità el misser Gregorio San José en representació de la imputada Josefa Lorca. Aquesta dona, antiga empleada de l'Eléctrica Matas, declarà al jutge que havia saldat un antic deute amb l'expresident quan aquest li comprà uns televisors per a la nova casa. Pel jutge, no hi hauria "cap mortal" que "combregàs" amb aquesta versió de Josefa Lorca. A parer de Castro, "la investigació del patrimoni de Jaume Matas i Palou és obligada". Segons explica en una interlocutòria, en primer terme "perquè un eventual increment injustificat del patrimoni del senyor Matas seria un no gens desdenyable element de prova" respecte de "determinats i irregulars comportament succeïts arran de la construcció del velòdrom, cosa que constitueix l'essència mateixa de la investigació".
En segon terme, s'hi indica que el patrimoni de l'expresident "és una de les possibles destinacions dels fons públics desviats" i això determina "la necessitat" d'assegurar les responsabilitats pecuniàries i penals dels encausats. Castro identifica " els ciutadans de la comunitat autònoma" com els "perjudicats" en aquest cas.
En tercer lloc, el magistrat hi assenyala que, si a partir de la instrucció, "apareguessin indicis racionals sobre la comissió de nous delictes diferents dels inicials ja assumits", es parlaria de causes que tenen relació entre si.
"Enterrar" la investigació
Castro apunta que l'interès de la imputada San José "no és que la investigació del patrimoni del Sr. Matas l'assumeixi un altre òrgan judicial, sinó que no l'assumeixi absolutament cap, és a dir, i per ser més clars, que s'enterri la investigació com més endins millor, perquè mai més no torni a aflorar a la superfície". Afegeix que el seu jutjat és "competent, territorialment i per raó de matèria, per assumir la investigació a causa d'un origen indiciariàment delictiu".
Pel magistrat,"la porta d'entrada de la sospita s'obre quan es comprova que les decisions que han generat l'excés de cost del velòdrom no han estat preses per l'òrgan col·legiat que hi tenia competència, sinó unipersonalment". Segons Castro, "la sospita" guanya terreny des del moment que les decisions "es disfressen falsejant nombrosos documents oficials" i "progressa" quan aquestes "es prenen menyspreant, en alguns casos olímpicament, els procediment legals per controlar la despesa pública". Per acabar, ho remata afirmant que "la sospita deriva en indicis racionals de criminalitat" quan les decisions de més transcendència "es fan a favor de persones vinculades" a qui, de fet, decideix: Jaume Matas.