El flux migratori cap a les Illes Balears no cessa, tot i que ha alentit el ritme. Segons les dades publicades ahir per l'Institut Nacional d'Estadística, el 21,9% de la població balear és estrangera. L'any 2009 suposava el 21,7%. De fet, el percentatge s'eleva any darrere any, encara que cada vegada en menor proporció. Amb aquesta dada, l'Arxipèlag esdevé un any més la comunitat autònoma amb una taxa major de residents estrangers sobre el total de la població. Actualment, les Illes tenen 1.105.184 residents censats oficialment. L'any 2009, el nombre de ciutadans era d'1.095.426 persones, xifra que representa un augment poblacional del 0,9%. En tot cas, cal observar que la xifra no revela tota la població que viu a l'Arxipèlag, sinó la gran majoria que està inscrita en el cens. D'entre els ciutadans estrangers, la comunitat més nombrosa és l'alemanya, amb 35.931 residents oficials. Després es troben els ciutadans arribats del Marroc (23.815), del Regne Unit (23.433) i d'Itàlia (16.766 persones).
Cal observar que, després d'Europa, el continent del qual prové la major part d'immigrants és Amèrica del Sud, seguida de l'Àfrica. Tant els ciutadans africans com els sud-americans acostumen a tenir edats molt joves, especialment la comunitat de l'Equador i la marroquina. En canvi, els residents més grans es troben entre alemanys i anglesos; tal vegada perquè foren els primers països emissors de turistes cap a les Illes Balears en la dècada dels anys 60 i 70.
L'Estat en frena el ritme
En l'àmbit estatal, el ritme de creixement de la població estrangera ha caigut el 2009 fins a l'1,1%, amb 60.269 nous habitants, la xifra més baixa dels darrers anys. De fet, el 2005 els estrangers empadronats s'incrementaren un 11,1%, el 2006 augmentaren un 8,17%, el 2007 la xifra fou del 15,5% i el 2008 la pujada ja s'alentí fins al 6,3%, segons informa Europa Press.