“Seria un error gravíssim que PSM i Esquerra no anassin junts”

El vicepresident de la Generalitat de Catalunya, Josep-Lluís Carod-Rovira, féu ahir, a Can Alcover, la conferència Adéu al nacionalisme, visca la nació!, en què renegà del nacionalisme per defensar la nació.

Com veieu el nacionalisme a les Illes Balears?
L'espanyol o quin?

El nacionalisme d'aquí.
El que està més ben organitzat aquí és el nacionalisme espanyol. Entenent que nacionalisme és una expressió que no utilitzo i de la qual crec que ens hauríem d'anar alliberant; pel que fa al nacionalisme que no és espanyol, les forces polítiques que actuen amb visió nacional, ha arribat l'hora que, amb generositat, amb responsabilitat i amb patriotisme, subratllin tot allò que tenen en comú.

O sigui que Esquerra i el PSM haurien d'anar junts a les pròximes eleccions?
El gest més responsable seria que Esquerra Republicana, el PSM i Entesa donassin l'alegria a una part important de la societat mallorquina de mostrar que hi ha una opció que vol governar, seriosa, responsable, progressista, que agafa gent de centreesquerra i d'esquerra i, sobretot, que té una visió nacional, que no depèn de Madrid i depèn de l'electorat mallorquí.
El PSM no ha dit que no, però posa condicions que ho poden fer difícil.
El PSM és un partit històric a Mallorca i, per tant, és lògic que aquests processos no siguin fàcils. Però em consta que Esquerra ha fet arribar un document de treball conjunt al PSM i en aquests moments l'està estudiant per fer la seva contraproposta. Hi insisteixo, és l'hora del patriotisme, de la generositat, de la responsabilitat, perquè seria un error gravíssim que no anassin junts.

Què li sembla la situació causada pels escàndols de corrupció?
És molt lamentable, perquè perjudica tota la política democràtica. I també és sorprenent que no afecti més electoralment -segons diuen les enquestes- les forces que han tingut dirigents corruptes. Crec que l'electorat de dretes perdona molt més les corrupcions. Probablement la diferència és que l'esquerra és una identitat, un matís ideològic i, per això, hi ha tantes forces d'esquerres. I en canvi, la dreta és patrimoni, i amb el patrimoni no es juga.

Per què ja no fa servir la paraula nacionalisme?
Perquè nacionalisme és el que tenen els estats. És una visió tancada de les coses i jo som més partidari de la nació que del nacionalisme. El nacionalisme és una visió de la realitat pensada per als nacionalistes i jo vull una nació pensada per als nacionals i els nacionals són tots, no exclou ningú. El nacionalisme és el nacionalisme espanyol, és el francès, el que imposa la seva manera de ser als altres. Els que no tenim estat tenim una idea molt més dinàmica. La nació reposa en la gent, és la gent la que pot fer les seves aportacions. És una visió democràtica de la societat.

I com anomena l'opció ideològica dels qui no tenen estat?
Un corrent nacional. Pot ser d'esquerres, de centre, liberal, conservador... No hi ha cap país on els que tenen estat s'anomenin nacionalistes, s'anomenen patriotes i a mi no em fa cap por la paraula patriota. Ens carreguen a nosaltres l'etiqueta de nacionalista quan els nacionalistes són ells.

Què passarà amb la sentència de l'Estatut? Tot indica que es retallarà.
Doncs que Espanya tindrà un problema greu. Voldrà dir que a la democràcia espanyola no pesa allò que la gent vota sinó la decisió de deu persones situades a 650 quilòmetres de Catalunya. Serà una manera de dir que la Catalunya que la majoria de la societat catalana vol no cap a Espanya.

L'independentisme creixerà?
Ja ha crescut, i creixerà més. Fins ara el gran debat a Catalunya era entre autonimia i federalisme. De cada vegada més, és entre federalisme i independència. Catalunya no troba satisfacció de les seves necessitats sent una comunitat autònoma del regne d'Espanya.