El desvari i la confusió regnaren ahir a les files del Partit Popular. I és que el seu president, José Ramón Bauzá, avançà la seva intenció de derogar la Llei de normalització lingüística. I tan sols sis hores després, en una compareixença a Eivissa ja l'horabaixa, rectificà. "Quan he parlat de derogació, em volia referir al Decret de Mínims", explicà Bauzá. Ara bé, el president del Partit Popular sí confirmà que fa comptes modificar la Llei de normalització lingüística.
Per altra banda, Bauzá advocà perquè el coneixement del català no sigui ni un requisit ni un mèrit per accedir a l'Administració, contràriament al que sempre havia defensat el PP. Bauzá apostà per la "modificació posterior de qualsevol normativa que pugui implicar un desequilibri per motius lingüístics en l'accés als llocs de feina de l'Administració". Semblava així que Bauzá no volia que el català fos considerat ni mèrit ni requisit, tot i que en el mateix comunicat Bauzá es matisava a ell mateix. Pretén modificar "qualsevol normativa que possibiliti l'exclusió per motius lingüístics en l'accés a l'Administració o a qualsevol lloc de feina".
Tot i la rectificació, la polèmica s'havia estès per totes les Illes des de bon matí, i per això s'havia vist obligat a rectificar. Però, què havia dit?
El líder del Partit Popular visità ahir dematí els estudis d'Ona Mallorca, on fou entrevistat al programa Mallorca Matí. Demanat per la seva posició envers la llengua, avança el seu desig d'"eliminar" la Llei de normalització lingüística.
Més tard, sobre la seva insistència per dividir les quatre modalitats del català a les Illes, Bauzá suggerí: "Noltros aquí deim tassó i no got. I perquè noltros deim capell i no deim barret".
Una afirmació que obtingué ràpida resposta en la portaveu del Govern, Joana Barceló, qui li recordà que els menorquins també diuen got, i que quan son a Palma continuen dient-li got.
En tot cas, Bauzá justificà d'aquesta manera les seves peregrines teories: "El que nosaltres hem après dels nostres padrins i dels nostres pares és una sèrie de paraules absolutament pròpies, que determinen la nostra riquesa cultural. I afegí: "No estic disposat que, des de fora, des de Catalunya, ens n'imposin unes altres".
Rectificació o lapsus?
Les paraules de José Ramón Bauzá caigueren tan malament que es veié obligat a rectificar ahir mateix. Des del seu entorn, però, destacaven que havia estat una errada, pròpia de persones que s'exposen molt als micròfons. O un lapsus lingüístic, del qual intentaren llevar ferro.
El Decret de Mínims, que Bauzà vol derogar, garanteix que el català sigui la llengua d'almanco el 50% de les classes que reben els escolars.
Ahir mateix, la UIB, com a institució oficial consultiva per a tot el que es refereix a la llengua catalana, d'acord amb l'article 35 de l'Estatut, recordà que "el català és la llengua pròpia de les Illes Balears i, per això, la Universitat rebutja qualsevol tipus de qüestionament sobre la seva unitat".