El Ministeri Fiscal afirma que l'exconsellerdel PP Josep Joan Cardona, l'exdirector general de Promoció Industrial Kurt Viaene i l'exdirectora gerent del Consorci per al Desenvolupament Econòmic de les Illes Balears (CDEIB) Antònia Ordinas, investigats com a principals imputats en el cas Scala, varen seguir un lema dins la presumpta trama de corrupció: "Més facturació, més comissió".
Els fiscals Carrau i Horrach apunten que la posada en pràctica d'aquest modus operandi va provocar que el CDEIB desenvolupàs durant quatre anys una "activitat frenètica", atès que participà en "totes les fires i esdeveniments inimaginables" i contractà "centenars d'estudis i informes el contingut dels quals era inútil a efectes d'interès públic" .
Els fiscals Anticorrupió consideren que Cardona, Viaene i Ordinas, de comú acord i guiats per l'ànim d'obtenir benefici econòmic, idearen, planificaren, desenvoluparen i executaren una sèrie d'actuacions amb la finalitat d'apoderar-se d'ingents quantitats de diners procedents de fons públics. De fet, a firmen que amb la seva conducta aconseguiren que més de 3.700.000 euros de fons públics fossin desviats per al seu benefici privat, com
també que el CDEIB patís sobrecostos en els seus contractes per 3.300.000 euros més.
El Ministeri Fiscal assenyala que, per aconseguir aquest objectiu de lucre personal, la primera passsa fou la creació d'una estructura jeràrquica perfectament organitzada i que, dins aquesta, l'exconseller Cardona ocupava la posició de líder o cap director, establint les línies mestres del funcionament d'aquest grup delictiu i impartint les corresponents instruccions als subordinats. Hi afegeix que, atesa la seva posició de conseller, Cardona va procurar nodrir econòmicament el CDEIB a través del traspàs continu de fons públics des de la seva pròpia conselleria o des de l'Institut d'Innovació Empresarial.
Robatori sistemàtic
El fiscals apunten, a més, que els tres acusats es reunien de manera periòdica en diversos establiments hotelers de les Illes per planificar les "estratègies i procediments d'espoli". A més, hi afegeixen que les fórmules que idearen eren per dur a terme un "robatori sistemàtic" de l'erari públic. Aquest el duien a terme a través de la creació d'entitats mercantils al davant de les quals posaven "homes de palla o testaferros". Després els adjudicaven nombrosos contractes. També exigien cobrament de comissions a particulars i empreses proveïdores del CDEIB . "El desenvolupament de l'activitat delictiva requeria la creació i manteniment d'una infraestructura personal o xarxa de col·laboradors", afegeixen.
El Ministeri Fiscal s'expressa així de manera contundent en un extens escrit de 175 pàgines que ha fet arribar a la jutgessa Piedad Marín. Sol·liciten que Marín continuï els tràmits per iniciar la passa prèvia a l'obertura d'un judici oral i poder presentar, així, l'escrit d'acusació contra els principals acusats en la causa: l'exconseller Cardona, Kurt viaene i Antònia Ordinas. En la causa, però, hi ha fins a un total de 18 imputats, entre els quals cal destacar la presència d'un dels màxims proveïdors del CDEIB, l'empresari i exregidor de Lloseta Felip Ferré, que va ser un dels qui destaparen tota la trama al voltant de l'organisme. Ferré és exfamília política de Jaume Matas.
Sis delictes
L'escrit dels fiscals assenyala que Cardona, Viaene, Ordinas, Ferré i altres imputats han participat en un total de sis delictes. Aquests són: associació il·lícita, frau a l'Administració pública i delictes continuats de malversació de cabals públics, suborn, prevaricació i falsedat documental. En total, i en la seva expressió més severa, aquests delictes podrien suposar una pena màxima de fins a 27 anys de presó.
En l'escrit adreçat a la jutgessa, els fiscals assenyalen que, una vegada que han analitzat més de 130 expedients de contractació del CDEIB, han arribat a la conclusió que aquests són "una peça fonamental de l'engranatge ideat pels imputats per lucrar-se, fent que els fons del CDEIB efectuïn un recorregut que finalitza als comptes particulars". Apunten, a més, que "tots els contractes tenen l'origen en un acte il·legal i arbitrari" i que no es tracta de "meres irregularitat, sinó d'infraccions evidents, flagrants i clamoroses" que incorren en una "il·legalitat voluntària, necessàriament feta a propòsit".
Peça de responsabilitat civil
Els fiscals Joan Carrau i Pedro Horrach demanen així mateix a la jutgessa l'obertura d'una peça de responsabilitat civil en què el Partit Popular, "com a responssable civil", rescabali 10.585 euros de fons públics". És a dir que, tal com estableix l'article 122 del Codi Penal, es vegi obligat a retornar aquesta quantitat de doblers.
Una altra diligència que sol·liciten dins aquesta peça és que es requereixi els imputats Cardona, Viaene i també Antonio Munar, a més del representant legal del partit, perquè la jutgessa ampliï la seva fiança de responsabilitat pecuniària en la quantitat de 14.113,71 euros, una xifra que resulta d'augmentar un terç l'import dels transport de material electoral del PP des de Mallorca a Eivissa i que fou abonada amb fons del CDEIB.