“L'Església ha de tornar a ser acceptable i moderna”

Jaume Santandreu s'acaba de divorciar de l'Església catòlica, apostòlica i romana.

Les diferències amb l'Església han estat insalvables?
Absolutament. A hores d'ara, ja no existeix cap vincle d'unió entre l'Església oficial i el meu pensament. A més a més, el tractament que la jerarquia continua fent de la meva nissaga gai és tan detestable i tan llastimós que continuar un sol minut més amb ells és ofendre tots els meus germans de nissaga.

Tanmateix, mai no han acceptat ni respectat l'homosexualitat. Per què preneu la decisió ara, tants anys després?
Reconec i confés que potser me n'hauria d'haver anat fa molt de temps. Però quan una parella no es divorcia és perquè té algun motiu, i habitualment són els fills. Jo m'he mantingut oficialment dins l'Església perquè hi havia milers de persones, al llarg de 30 anys, que han comptat amb mi i m'han confiat els moments més delicats i profunds de la seva vida. Tot això m'ha mantingut, però enguany he acabat. Ja no puc més, físicament.

El divorci, però, és ideològic?
Sí, però és com quan a ca nostra ens robaven els ous del corral i mon pare deia: "No passeu gens de pena, no ens robaran pus, llevarem les gallines".

En què ha de canviar l'Església de Mallorca?
Allò ideal seria que tornàs a ser l'Església de Jesús. Benaurança. Però ja ho consider impossible, perquè ja han tastat el poder i els doblers. Ara, allò que sí que és urgent és que l'Església torni una societat mínimament acceptable i moderna. Si no, l'ONU o algun organisme internacional hauria de prohibir l'Església perquè és una secta maligna. Per cinc motius: no té ni una mínima democràcia; la dona s'hi troba absolutament marginada; es basa en una llei antinatural com el celibat; té la contradicció de ser una de les institucions amb més patrimoni del món, però tanmateix demana almoina; i, finalment, mai no ha acceptat la llibertat sexual.

Mai no s'ha adaptat als nous temps?
Anteriorment, sí. El renaixement, l'aferrà amb força (la capella Sixtina). En temps de les guerres feudals, l'Església era feudal. Fins i tot en temps de la il·lustració es va mostrar filosòficament instruïda. Però arribat el segle XX, el segle de Freud i del sexe, s'ha tancat en banda.

Si fa anys que feis aquesta reflexió, llavors per què hi continuàveu? Per modificar l'Església des de la base?
No. L'únic que he intentat és que l'Església no em modificà a mi. Això de modificar l'Església no ho he intentat mai; allò que passava era que estava dins l'Església quasi simbòlicament. Ara renuncii al fum, perquè no som canonge, ni bisbe...

Què pensau del bisbe Jesús Murgui? El respectau?
Sí, el respect, però crec que és el pitjor que ens podia tocar als mallorquins. No serveix per fotre ni per fer llum. El bisbe passat servia per fotre i podies tenir-hi una brega forta: et tornava les pilotes. Però Murgui no serveix ni per barallar-t'hi. Ara mateix li he enviat aquesta carta i no sé si me la contestarà. Supòs que no. En cinc anys, hi he parlat 30 segons: quan va arribar i el vaig anar a veure. I ara em criden.

Per què heu decidit anar-vos-en just ara?
Quan em van cridar, ara fa poc, pujava per les escales del Bisbat i veia que allò era un palauet. I em vaig dir: em jur a mi mateix que no trepitjaré aquestes escales mai pus.

Però hi ha cap bona persona a la cúpula del Bisbat de Mallorca?
Si hi ha algú? Jo crec que no. El bisbe Campins, que era un senyor afí i educat, sí que es va complementar amb la terra. Una mala bèstia, molt feinera. Amb mossèn Alcover d'amo de la possessió i Campins de bisbe, la Diòcesi va anar molt bé. Hi havia debat. Però Murgui, no. T'ho diré en foraster, que en mallorquí no existeix aquesta expressió: s'ha envoltat d'almas gemelas.

Tindrà mai Mallorca bisbes mallorquins?
No, mai. Bé, si arribàs la democràcia a l'Església, llavors sí. En tot cas, a Mallorca no hi ha cap capellà que parli bé d'un altre. Així és que no en tindrem cap, de bisbe que sigui mallorquí.