L'assemblea celebrada a partir de les 13.30 hores a la Plaça Espanya de Palma en què ha participat prop d'un centenar de persones ha aprovat per àmplia majoria i únicament amb un vot en contra el repartiment d'un pamflet entre els ciutadans, mitjançant el qual es convida a la població a participar en aquest "canvi cap a una democràcia realment participativa i protagonista" en la qual es defensi la societat civil". Així, el text, que serà redactat en castellà, català, anglès i àrab, assenyala que la lluita de les persones que han decidit sortir al carrer per reivindicar un canvi de sistema "continuarà fins que es compleixin els nostres objectius", ja que "volem poder decidir". El pamflet comença dient que "ets una afectada, siguis pensionista, aturada, treballadora, precària, petita empresària, cooperativista, autònoma, estudiant, camperola, una persona amb pensament propi".
El text admet que "no tenim la solució", si bé subratlla que "més enllà del nostre discurs, hi ha les nostres pràctiques alternatives que fa anys que posam en marxa contra un sistema que continua comerciant amb òrgans, armes i destruint la naturalesa i vides humanes". "Som el que sembram i, per tant, som també el que recollim", assegura el pamflet en el qual s'explica que amb aquesta acampada, "assumim nostra responsabilitat com éssers pensants i crítics afegint un incansable debat sobre les qüestions socials i polítiques". Minuts abans d'aprovar-se el pamflet, s'ha obert un torn de paraula. Entre els qui hi han intervingut ha destacat la qui fou candidata d'IU al Congrés dels Diputats en les eleccions generals de 2008, Marisol Ramírez, que ha demanat als ciutadans congregats que la lluita continuï després de les eleccions del 22 de maig, ja que, segons ha recalcat, aquest es tracta del moviment ciutadà més important que hi ha hagut a Espanya des de la Transició.
Per la seva part, un altre jove ha fet la proposta més radical d'instar als presents que deixin de treballar per no continuar sostenint l'actual sistema, ja que, segons el seu parer, es pot viure amb el que ofereix la terra, si bé ha admès que un no es podrà fer ric d'aquesta manera. "Si a Àfrica van descalços des de fa 30 anys per culpa d'Europa, per què no podem anar nosaltres també descalsos?", s'ha preguntat aquest jove, que ha exigit a l'Ajuntament de Palma que reparteixi entre els ciutadans els terrenys públics perquè es puguin conrear, de cara a proveir la població. Després de l'aprovació de l'esmentat pamflet, aquesta nit es tornarà a reunir l'assemblea, a partir de les 21.30 hores, a fi d'aprovar un manifest el "més representatiu possible" perquè se sentin identificats tots els ciutadans amb independència de l'edat i el gènere.
Així, després de l'intens debat que va tenir lloc aquest dimecres durant una assemblea en què van participar 300 persones, ja s'ha elaborat un segon esborrador del manifest, tenint en compte que es van posar a sobre de la taula moltes idees, que van complementar al primer esborrador.
Debat del manifest
Entre altres aspectes que s'han debatut a l'hora d'elaborar un manifest, el que més polèmica ha suscitat i sobre el qual al final no s'ha pogut arribar a cap acord és si es canvia tot el sistema i se n'elabora un des del principi basat en la democràcia "participativa" o bé s'aprofiten els aspectes positius de l'actual i es milloren per aconseguir una democràcia real a través d'un canvi de la Llei Electoral que eviti l'actual bipartidisme.
D'aquesta manera, s'ha acordat continuar aquest dijous amb el debat, donada la disparitat d'opinions, si bé sí que s'han arribat a diversos consensos relacionats amb la regeneració de l'ètica, l'impuls de l'educació per aconseguir un canvi de valors en la societat i la necessitat que Espanya sigui un Estat laic en el qual es respecti la llibertat i la identitat sexual de cada persona.
Així mateix, s'ha acordat que el manifest no utilitzàs llenguatge sexista i que es condemnàs i exigís un càstig per a aquells polítics, bancs i multinacionals que no respectin els drets de les persones i actuïn de manera especulativa i corrupta, mentre s'ha reclamat als partits polítics que paguin les seves despeses amb diners propis i no amb els diners dels ciutadans.