20 dies de resistència

Varen començar amb una trentena d'acampats i ara ja sobrepassen el mig miler, units per un mateix clam: la necessitat d'un canvi de model econòmic i polític, la lluita per un nou sistema més just i igualitari. L'acampada dels indignats de Palma ha resistit més enllà del 22-M i en lloc de debilitar-se ha anat creant un teixit social cada vegada més fort. Prova d'això és que ja sumen vint dies d'ocupació a la plaça d'Espanya, ara ja rebatiada pels mateixos indignats com la plaça d'Islàndia.

Les perspectives futures d'aquest moviment van més enllà de l'ocupació d'aquest espai que, per ara, pensen continuar-hi de manera "indefinida". "El primer objectiu és que se'ns escolti, donar veu al carrer i, sobretot, que el poder polític ens faci cas", reivindica Manu, un dels 'anònims' i membre del grup promotor de l'Acampada a Palma. Per això, assegura, la primera passa és aconseguir una reforma de la Llei electoral.

El moviment de Palma es consolida. Ha aguantat les amenaces d'un possible desallotjament la nit prèvia a la jornada de reflexió electoral i un miler de persones es van unir per condemnar la càrrega policial dels acampats a Barcelona sota el lema "La violència no ens silencia". Les inclemències del temps tampoc no han pogut tombar la barricada pacífica de la plaça d'Islàndia i el clamor popular a favor d'aquesta nova onada de canvi avança sense aturall.

Dia a dia les assemblees congreguen cada horabaixa centenars de ciutadans que debaten com ha d'evolucionar el moviment, que tot i guanyar adeptes camina lentament a l'hora de materialitzar uns objectius més concrets. Ara, la peça clau que ha de vertebrar, donar entitat i enfortir aquesta "resistència" és l'aprovació del manifest de consens que es troba en fase de debat. L'esborrany d'aquest document assenyala el sistema econòmic com el principal responsable del "desastre humà i ambiental" que pateix la major part del planeta i proposa reformes concretes a les institucions de tipus laboral, financer o ambiental (referèndum sobre el rescat a la banca, restablir tots els drets socials que s'han retallat des de l'esclat de la crisi actual...); a través de l'autogestió econòmica, l'associacionisme, el treball cooperatiu i les iniciatives individuals.

El document de Palma també rebutja la indústria armamentística, exigeix ajustaments concrets de la llei electoral, una llei de responsabilitat política, una revisió de la llei de finançament de polítics i partits i l'eliminació dels privilegis de la classe política inclosa la monarquia. El quart punt demana la separació del poder dels mitjans de comunicació del poder polític amb una llei que no permeti els monopolis mediàtics i que prohibeixi que les empreses rebin doblers públics per poder formar part de qualsevol grup de premsa, ràdio o televisió. Les comissions de treball preveuen tenir definit el manifest al llarg d'aquesta setmana.

En aquests vint dies, l'acampada de Palma ha agafat volada, fins al punt d'estendre's a diversos pobles de l'Illa, com Marratxí, Inca, Manacor, sa Pobla, Felanitx i Sóller. A més a més, s'ha escampat per altres barriades de Palma amb la idea de no concentrar totes les activitats a la plaça cèntrica. "La plaça d'Islàndia serà el campament base, però la idea és que cada municipi o barri vertebri el seu moviment", diu Manu. Els indignats es volen fer visibles pertot arreu i han enfortit la seva xarxa social amb la incorporació i el suport de diversos col·lectius, associacions i persones anònimes. "Cerquem la cohesió del nostre moviment amb altres associacions, escoles, entitats veïnals...", diu Manu. El poble està organitzat. Diferents comissions planifiquen la rutina de feina dels indignats.

El grup d'informació, coordinació, comunicació i difusió es fa càrrec de la imatge mediàtica del moviment a través d'una pàgina web a través de la qual retransmeten en directe les assemblees diàries i Ràdio 77, la ràdio del moviment, organitza xerrades per donar veu als silenciats. La Plaça és una comunitat. La comissió d'Infraestructures, Neteja i Cuina s'ocupa de mantenir l'espai net, de disposar de matalassos i cartons on dormir, de cuinar i que no hi faltin aliments, ni electrodomèstics i ni cap altre tipus de material. És gent de totes les edats, de totes les condicions socials i professionals, des d'aturats fins a treballadors i estudiants. Diversos envelats hi ofereixen formació, activitats i assessoraments, com l'estand dels jubilats, la dels massatgistes i el cinema fòrum.
La revolta dels indignats només tindrà sentit si no es deixa aplacar per les pressions del poder i de l'statu quo. Només tindrà sentit si no es dissol i aconsegueix enfortir un moviment que aplegui les reivindicacions socials i que enarbori els ideals de justícia, d'igualtat i de llibertat individual i col·lectiva.