Els mercats municipals de Palma tenen mala ferida. I és que s'enfronten al futur amb molt més a perdre que no a guanyar. Tal com reconeixen els mateixos venedors, des de mitjan dels anys 80 es pateix una gradual davallada de clients. Tanmateix, el gran problema, el perill real que pot suposar la desaparició dels mercats tal com se'ls coneix ara, és la manca de relleu dels clients. Els adults que avui fan mercat a les parades tradicionals són la darrera generació que ha viscut sense supermercats, quan eren joves. En canvi, els nascuts més o manco en democràcia tenen ja interioritzada l'existència de les grans cadenes des del seu naixement.
Tot i així, els mercats visqueren el seu moment crític a principi dels 90, precisament era el moment àlgid de les grans superfícies. Els experts coincideixen a assenyalar que el moment més baix ja passà. La nova tendència a tenir cura de la nutrició i només menjar productes sans i ecològics, de fet, ha potenciat una tornada als mercats i sobretot entre un públic jove (mitjana d'uns 35 anys), urbà (viu a Palma però li agrada el camp) i que dóna valor al producte local i ecològic.
Ara bé, els mercats municipals no poden competir amb els supermercats (o directament no ho volen) en un factor determinant: els horaris. Actualment, Palma disposa de cinc mercats: l'Olivar, Santa Catalina, Pere Garau, Camp Redó i Llevant (tot i que aquest darrer és mínim). Idò bé: cap no obre específicament els horabaixes. Un fruiter de l'Olivar, a la parada de les Germanes Escales, ho explica així: "Ara ja és difícil solucionar el problema dels horaris. Ho hauríem d'haver fet fa anys, potser als 90, perquè durant el matí no hi poden venir aquells que fan feina". Efectivament, els mercats obren ben prest (en general a les 8 hores, tot i que ells s'han posat a fer-hi feina abans), però tanquen a prop de les 15 hores. "Això ja és un avenç, perquè abans tancàvem més prest del migdia", afegeix aquest fruiter.
Així mateix, apunta que ara obren els divendres horabaixa, quan molts treballadors tenen lliure. "De tota manera, el dia que més joves hi veig és els dissabtes dematí", conclou el fruiter. Ara bé, els grans supermercats no només obren tots els horabaixes, sinó que tanquen tard. Concretament, els centres d'Eroski tanquen a les 21 hores, els de Mercadona a les 21.15 h i els d'El Corte Inglés a les 21.30 hores. Tan sols són tres exemples de les àmplies possibilitats que tenen les grans superfícies, més fortes econòmicament i que poden pagar més plantilla per fer torns.
Una visió diferent és la que planteja Antoni Crespí, president del mercat de l'Olivar. "Nosaltres som empreses familiars: l'home i la dona i potser qualque fill. No tenim doblers per contractar gent per obrir tot el dia. Qualque dia es pot fer feina 12 hores, com els divendres, però cada dia no!", afirma taxatiu. Segons Crespí, un treballador de l'Olivar s'aixeca a les 5 de la matinada. Fa compra a Mercapalma i devers les 7 del matí col·loca la parada. I s'emprenya un poc quan li recriminen que no obri l'horabaixa. "L'ampliació d'horaris és una excusa. Els divendres horabaixa, per exemple, tampoc no va gaire bé...". Crespí també apunta a un canvi en els hàbits de compra. "Les receptes del dia a dia són ràpides i senzilles: els grups familiars no solen passar de tres persones; per tant, la senalla s'omple la meitat...".
En aquesta tendència de canvi d'hàbits, caldria incloure-hi la progressiva pèrdua de la dieta mediterrània. Crespí apunta cap als joves: "De vegades és per falta de temps, però crec que també és per comoditat". No li falta raó. I és que, a banda de supermercats, les petites fruiteries de barri han sortit com a xampinyons. La qualitat és més alta que la dels supermercats, però és tan a prop de casa com aquestes cadenes, d'aquí el seu èxit. Això no obstant, la lliuta no és amb el comerç de barri, sinó amb els supermercats. "Nosaltres oferim 6 o 7 castes de tomàtigues, mentre que a un súper en trobes dues, com a molt". També apunta a l'assessorament que fan al client com a punt fort. Però també en cita un de feble (només aplicable al mercat de l'Olivar): "El centre, el barri d'aquí, ha quedat buit. Cada pic hi ha manco veïns". I és clar, la proximitat és un punt.
Comparativa de preus
Una senzilla comparativa de preus, però no exhausta, revela que el lloc més barat per fer mercat són les parades de pagès a Pere Garau (dimarts, dijous i dissabtes, fora de l'edifici). Les parades de l'interior també són de gamma barata, tot i que tenen molt manco producte que a Santa Catalina i l'Olivar. Una passejada per dins reflecteix que el perfil de client (barriada obrera i amb molta immigració) repercuteix en el producte que hi venen. No hi ha fruites exòtiques ni gaire fruita d'estiu. Tanmateix, encara es nota més a la peixateria, on predomina la rajada, el gerret, les bruixes, les sardines, etc. A les peixateries de l'Olivar i Santa Catalina, en canvi, es pot trobar llubina, gall de Sant Pere, tonyina, peix espasa, entre d'altres. Les peixateries de Santa Catalina resulten especialment cares, una tendència potser justificada en l'alta presència de nouvinguts estrangers al barri (i s'entén que amb més poder adquisitiu).
L'Olivar vol captar turistes amb sushi i sucs take away
Una iniciativa que pot revitalitzar els mercats és seguir el model de la Boqueria (a Barcelona). Es tracta d'obrir parades de degustació que atreguin els turistes. A l'Olivar i a Santa Catalina ja han començat aquesta tendència. Concretament, s'han obert tres parades de degustació de sushi fresc (dues al central i una a la barriada marinera). Evidentment, se situen entre les parades de peix. Una peça de sushi val entre 0,80 i 1,50 euros. Ambdues iniciatives fa manco de mig any que estan activen.
Tanmateix, el model Boqueria no s'ha centrat històricament en el peix (relativament nou), sinó en les fruites; concretament, a oferir sucs recent espremuts a les parades de fruites. També s'hi fan batuts i, fins i tot, macedònia de fruita. Precisament, al mercat de l'Olivar hi ha, a més, una parada en la qual ofereixen aquests sucs (2,5 euros un tassó de 33 cl). La parada, que es diu Fruites Pascual, combina cireres i síndria, a més de taronja i poma, per fer els sucs. També ofereix orxata valenciana i granissats. El problema d'aquestes iniciatives és que s'han incloure a mercats ubicats en zones turístiques, ja que el client potencial és el visitant. A Palma, l'únic situat al pas de turistes és el de l'Olivar.