Els alumnes de segon d'ESO, a la coa de l'Estat en competències bàsiques

Els alumnes de 2n d'ESO de les Illes Balears es troben a la coa de l'Estat de les quatre competències bàsiques analitzades per l'Avaluació General de Diagnòstic 2010, feta pública ahir pel Ministeri d'Educació. Si la mitjana estatal és de 500 punts, els estudiants de l'arxipèlag n'obtenen 497 en comunicació lingüística, 494 en matemàtica, 503 en interacció amb el món físic i 491 en competència social i ciutadana. Segons la directora general de Planificació, Inspecció i Infrastructures educatives, Mercedes Celeste, "estam un poc millor que a l'avaluació d'ara fa un any feta als alumnes de 4t de Primària". Per Celeste, "estam dins els nivells intermedis i no hi ha cap resultat que sigui molt dolent". La directora general apuntà que "podria ser que més anys d'escolarització contribuïssin directament a aconseguir uns millors resultats". Les xifres estan expressades en una escala de valor mitjà de 500 punts, que és la mitjana del conjunt de l'Estat espanyol.

Pel que fa a la comunicació lingüística, els joves balears obtenen una puntuació de 497, que els situa en dotzena posició. Navarra (531), Madrid (530) i Castella-Lleó (528) n'encapçalen el rànquing. Melilla es troba en darrer lloc amb 428. Aquesta competència es refereix a la utilització del llenguatge com a instrument de comunicació oral i escrita, de representació, interpretació i comprensió de la realitat i del coneixement. En competència matemàtica, els balears també ocupen la 12a amb 494 punts, a encara major distància de Navarra, que torna a encapçalar el nivell amb 546. Aquesta competència consisteix en l'habilitat per utilitzar i relacionar els nombres, les seves operacions bàsiques, els símbols i les formes d'expressió i raonament matemàtic.

En la competència en el coneixement i la interacció amb el món físic, Balears fa una passa enrere i se situa a la tretzena posició, amb 503 punts, i assoleix únicament en aquesta competència la mitjana de l'Estat espanyol, establerta en 500 punts. Navarra (534) i Castella-Lleó (528) també aquí són les primeres comunitats. Aquesta habilitat suposa el desenvolupament i l'aplicació del pensament tecnocientífic per interpretar la informació que es rep i per predir i prendre decisions amb iniciativa i autonomia personal.

Per últim, en competència social i ciutadana obtenen la puntuació més baixa de totes les àrees, amb 491 punts, i ocupen el catorzè lloc. Aquí, novament se situen per sota de la mitjana estatal. Castella- Lleó (529) i Madrid (529) són les primeres en aquesta àrea. Aquesta capacitat és la que permet als ciutadans comprendre la realitat social en la qual viuen, conviure i exercir la ciutadania democràtica en una societat plural i comprometre's a contribuir a la seva millora. La directora general assegurà que una de les solucions per millorar els resultats implica "allargar els anys d'escolarització dels infants, atès que actualment estam a la coa en anys de vida escolar". L'esperança de vida escolar per a un infant de 6 anys a les Illes és de 12, mentre la mitjana estatal és de 14,5.
L'avaluació s'ha feta a 29.154 estudiants de l'Estat de les 17 comunitats autònomes, a més de Ceuta i Melilla. A les Illes, s'ha feta a 1.553 alumnes, 280 professors i 48 directors de centres de secundària.