Equip de govern i oposició del Consell abandonaren, tot i que sols per instants, la brega partidista i es posaren d'acord que el problema de la institució és que el Govern no paga i en la necessitat de lluitar per un nou model de finançament que acabi amb la dependència actual respecte d'altres administracions, com l'autonòmica. Però també aprovaren per unanimitat una proposta del PSOE per eliminar duplicitats i solapaments amb altres administracions. La resta foren retrets.
"No pot ser que el Consell depengui de si una altra institució envia o no els doblers" i "hem de fer feina perquè s'aprovi una llei de finançament; els consells han de saber de quins doblers disposen", afirmà la consellera insular d'Hisenda, la popular Margalida Roig. "Fa falta un nou sistema de finançament i hem de participar dels imposts", havia dit abans el seu antecessor en el càrrec, el socialista Antoni Alemany.
El Consell gairebé no té ingressos propis i el seu finançament depèn de les transferències de la Comunitat i de l'Estat. Durant la legislatura passada s'acordà fer una nova llei de finançament dels consells, però no es materialitzà. Tot i això, el Govern acordà fer una bestreta anual al Consell de 37,5 milions l'any a compte del futur sistema. Però el Govern no complí plenament i el nou Consell temia que el compromís hagués desaparegut per al 2011. Ahir, l'exresponsable d'Hisenda Antoni Alemany advertí a la seva successora que el compromís existia. Aquesta, que ja donava per perdut l'acord, rebé l'anunci amb un alè, perquè això li permetrà reclamar els doblers davant el Govern. "No renunciarem a la bestreta", avisà.
Roig i Alemany coincidiren a apuntar que el problema del Consell era que el Govern no pagava. Però mentre que el socialista defensà que això obligava a gastar en despesa corrent partides com la del Conveni de Carreteres, Roig advertí que això ha deixat el Consell sense liquiditat, perquè l'Executiu encara no ha pagat el que li deu, uns 240 milions. "Estiram de préstec per fer pagaments", afirmà Roig, i "feim una pressió important al Govern perquè pagui el que deu", però "si no tenim doblers per pagar, hem d'aturar".
En una intervenció posterior, la responsable justificà per motius econòmics la clausura de Ràdio i Televisió de Mallorca, que suposarà l'acomiadament de més d'un centenar de treballadors, i l'acomiadament de nou persones subcontractades per un programa per agilitar els serveis del Consell. A més, anuncià que els becaris no seran substituïts quan acabin i apuntà la possibilitat de no prorrogar un programa sobre igualtat que també suposarà acomiadaments. El tancament de Ràdio i Televisió de Mallorca superà ahir noves fases. El Consell rebutjà el recurs de reposició interposat pels socialistes i reiterà "l'oportunitat i conveniència" de dissoldre la societat, que es justificà per motius econòmics i polítics. L'esquerra votà en contra dels dos punts.
Malgrat els problemes econòmics, el conseller d'Obres Públiques, Mauricio Rovira, va anunciar que l'any que ve s'iniciaran les obres de la variant d'Inca nord i va criticar que el Pacte no hagués fet res. En el ple, la consellera responsable dels residus, Catalina Soler, reconegué que la concessionària del tractament de fems, TIRME, ha proposat un increment del 55,8% de la taxa per al 2012 (ara és de 142 euros per tona), però ella, recalcà, només fa feina per "contenir-ne el previsible augment". De moment, anuncià que ha aconseguit retallar uns tres milions d'euros, entre els quals una partida de 80.000 euros per pagar refrigeris als visitants de Son Reus. També informà l'oposició que el fems de Nàpols es tracta a Holanda. Així mateix, Soler apuntà que el dèficit trobat de l'Institut Hípic era d'1,5 milions i que es devia mig milió en premis. Roig afegí que el dèficit amb els Bombers rondava els dos milions, dels quals 1,4 milions eren per no pagar les guàrdies localitzades des de finals de 2010.
Retrets i alçades de cul per les noves restriccions a l'oposició
La decisió del PP, amb majoria absoluta al Consell, de reduir el nombre de preguntes que fa l'oposició al Govern insular i, al mateix temps, permetre que el grup popular pugui preguntar també als membres de l'Executiu provocà ahir queixes en el ple. Tant és així que, en senyal de protesta, els quatre consellers insulars del PSM s'aixecaren dels seus escons i sortiren de la sala mentre els populars feien les preguntes. "Volem manifestar la nostra més enèrgica protesta i, mentre això continuï, continuarem sortint de la sala", anuncià el nacionalista Joan Font, qui considerà la decisió dels populars un entrebanc a les eines de control de l'oposició.
Els socialistes quedaren, però després aprofitaren per denunciar que les preguntes del PP eren "els minuts publicitaris". "És insòlit i poc democràtic", afirmà el portaveu Jaume Garau, qui acusà el PP d'emprar les preguntes per restar temps a l'oposició i per criticar gent que no es pot defensar. El vicepresident, Joan Rotger, defensà que és "totalment democràtic i transparent" que tots els consellers insulars puguin fer preguntes. Fins ara, el PSM en feia tres; el PSOE, set i el PP, cap. Des d'ahir, el PP en fa cinc, el PSOE, tres i el PSM, dues. En els mandats passats, només feia preguntes l'oposició.