Els Missioners dels Sagrats Cors surten en defensa del català i mostren "alarma" davant les "propostes legislatives que arraconen la llengua pròpia".
Desset religiosos, entre els quals es troben Antoni Vallespir, Gabriel Seguí i Jaume Reynés, subscriuen un manifest en el qual consideren que "qualsevol atemptat per imposar una altra llengua o cultura fora del seu territori natural és fruit d'una mentalitat violenta, encara que hom la presenti en formes democràtiques i suaus". "Consideram que un semblant tipus de raonament és d'encuny colonitzador, jacobí, arcaic i impropi dels nostres dies".
Per això, els missioners demanen que "la qüestió de la llengua, com també el projecte de l'educació, sigui objecte d'un gran consens, com a valors suprems de col·lectius esdevinguts pobles. Que ja mai no es converteixin en factors de política conjuntural, que malmena aquell patrimoni més íntim i vertebrador d'un poble". Els religiosos recorden, en aquest sentit, que "aquest poble és el que ha vertebrat Ramon Llull, Turmeda, santa Catalina Tomàs, els viatgers medievals a la Tartària o a Canàries, els cònsols al nord de l'Àfrica, a més dels protagonistes de la industrialització moderna, en el segle XIX, i els homes i dones de la Renaixença". "En definitiva, manifestam la nostra opció per sumar-nos a tantes persones i col·lectius, tan diversos, que es manifesten coratjosos per treure del debat polític aquells valors que són constitutius dels pobles de les Illes Balears des de fa prop de vuit segles", assenyala el document.
Retallades
Els missioners, així mateix, expressen preocupació per les retallades en altres àmbits socials, com a la sanitat, que afecten els col·lectius més vulnerables. "Les nostres experiències personals, com a missioners a diversos continents, de races i cultures ben dispars, ens han posat al servei d'immigrants de moltes provinences, i hem après que l'immigrant, com més prest i més plenament s'integra, més aviat pot exercir els seus drets com a persona i no queda, simplement, en convidat de segona. En aquesta línia, volem dir també que ens sembla inacceptable i en contra de l'humanisme cristià retallar als més pobres el servei de salut", asseguren els religiosos responsables del monestir de Lluc, l'ermita de Sant Honorat i el monestir lul·lià de la Real.
"Qüestió sagrada"
Antoni Vallespir, pertanyent a aquesta congregació, afirmà ahir a dBalears que amb el manifest es pretén denunciar que les qüestions lingüístiques i identitàries estan "al marge del debat partidista". "Una cosa tan sagrada com la llengua no es pot embrutar amb el debat polític", remarcà l'exprior de la Real, qui explicà, a més, que membres de la comunitat religiosa també han presentat al·legacions a l'avantprojecte de modificació de la Llei de la funció Pública. L'Església de Mallorca s'ha posicionat d'una manera ferma i constant a favor de l'ús i la defensa de la llengua pròpia.