Milers de mallorquins feren sentir la seva veu contra la reforma laboral "injusta, ineficaç i inútil". Els carrers de Palma s'ompliren ahir dematí de treballadors preocupats i indignats amb el decret que aprovà el Consell de Ministres el 10 de febrer. La manifestació, convocada per CCOO i UGT i amb el suport del Consell de la Societat Civil de Mallorca, començà passades les 12 del migdia a la plaça d'Espanya i acabà a Cort quan faltaven pocs minuts per a les dues. Els carrers quedaren petits i, si bé el ball de xifres no fou una excepció -4.000 persones segons la Policia i més de 8.000 segons l'organització-, el cert és que va ser una de les protestes més multitudinàries dels darrers temps a Palma. En el conjunt de l'Estat, 57 ciutats es manifestaren pel mateix motiu.
La marxa, encapçalada pels secretaris generals de CCOO i UGT a les Balears, Katiana Vicens i Lorenzo Bravo, respectivament, fou secundada també per polítics del PSIB-PSOE, PSM-IV-ExM, Esquerra i EU. A més s'hi sumaren el Sindicat de Periodistes de les Balears, la CNT, l'STEI-i, associacions de dones i un bloc anticapitalista integrat per diverses entitats. Tambors per la pau tancà la marxa al so de la batucada.
Per una vaga general
Crits de "Ni una passa enrere", "Contra la repressió, mobilització" i "Contra la reforma, vaga general" animaren la marxa, en la qual no faltaren clams contra el cap de l'Executiu balear, José Ramón Bauzá, i el "boti, boti, boti, del PP qui no boti".
També Katiana Vicens es referí a la vaga general, la qual "es farà si els treballadors així ho decideixen", i deixà clar que l'aturada es convocarà "quan ho digui la societat i no quan convingui al Govern de Rajoy". Per part seva, Bravo assegurà que la vaga es farà si la gent s'hi mostra predisposada.
La líder de CCOO va fer aquestes declaracions durant el seu parlament a la plaça de Cort, mentre els manifestants encara arribaven. Precisament el colofó final, quan parlaren Vicens i Bravo, fou un dels moments més emotius de la jornada.
Els líders sindicalistes no podien amagar satisfacció per la gran mobilització, en la qual hi havia "veterans que feia més de 14 anys que no veia en cap manifestació", va dir el secretari general d'UGT. I és que en només nou dies -la reforma s'aprovà el 10 de febrer- els sindicats han aconseguit mobilitzar els treballadors en contra d'un decret "que només durà precarització laboral".
Més mobilitzacions
La d'ahir, però, només va ser la primera marxa contra la reforma laboral, ja que els sindicats majoritaris n'anunciaren una altra per al 29 de febrer. "La lluita serà llarga i hem de sortir al carrer, no només avui", clamà Vicens, per qui "el nostre futur es posa molt negre si no sortim al carrer. Prenguem el carrer perquè és nostre".
Més enllà va anar el seu homòleg d'UGT, per qui, a banda "d'ocupar els carrers, ocuparem les empreses si fa falta". El líder sindicalista va fer una crida a la unitat de joves i grans per reivindicar els drets "que ara ens volen llevar i pels quals tant hem lluitat". Així mateix, digué fins i tot que, per aquests drets, "si fa falta m'encadenaré tot sol davant els canons del Consolat de la Mar". "Aquest decret és més que un atemptat, és un cop d'estat contra els treballadors", afirmà.
Els líders de CCOO i UGT foren contundents en els seus discursos, conscients que "vénen més retallades", i es referiren igualment a les rebaixes de l'educació i la sanitat públiques. Aplaudits i aclamats com feia estona que no ho eren, recordaren el seu paper en les relacions laborals i denunciaren que la nova reforma "ens retorna a les relacions laborals del segle XIX".
El suport d'ahir dotà els sindicats d'una gran dosi d'energia i Vicens apuntà que està "segura que entre tots aturarem aquesta reforma", ja que en cas contrari "hi haurà un abans i un després en les relacions laborals".
Crítica política
Els partits de l'oposició rebutjaren també la reforma. Per la portaveu parlamentària del PSOE, Francina Armengol, "condemna moltes persones aturades a no trobar un lloc de feina". Amés, la socialista carregà contra el Govern Bauzá, que "des que governa no ha reunit les meses tripartites i es bota la llei de representació institucional".
A parer del president d'Esquerra a Mallorca, Joan Lladó, les Balears "patim una doble retallada de drets, ja que, a banda de l'espoli de drets laborals, patim l'espoli fiscal, que fa que les retallades socials respecte del que produïm siguin les més severes d'Europa".