El Govern diu que els qui vulguin ser policies locals hauran d'estudiar català en el curs de capacitació que han de superar per optar a la plaça. Ara bé, aquests estudis sumen manco de tres dies: en total, es dediquen 60 hores a l'idioma propi de les Illes Balears. La pregunta és, doncs, si amb això n'hi haurà prou perquè com a mínim entenguin català.
Per respondre aquesta pregunta es pot fer una comparació amb els estudis oficials: per assolir el nivell bàsic d'un idioma qualsevol en una Escola Oficial d'Idiomes, cal cursar-hi dos anys d'estudis, unes 260 hores en total. I això que no es considera que l'alumne és un "usuari independent" en l'idioma en qüestió fins que no ha superat el tercer curs, quan ja té el nivell intermedi i ha sumat 390 hores.
Així doncs, si bé l'Executiu va "garantir" ahir que tots els policies locals sabrien català, no sembla que calgui que n'hagin de saber gaire. La qüestió no és les hores de català que els facin -llevat que els obliguin a fer les 390 del nivell intermedi oficial, per exemple-, sinó que s'exigeixi un nivell determinat. I això no es farà perquè l'avantprojecte de modificació de la Llei de funció pública elimina el coneixement del català com a requisit per ser funcionari; no n'exigeix uns coneixements determinats.
El gerent de l'Escola Balear d'Administració Pública (EBAP), Sergi Torrandell, va explicar ahir, segons l'agència Efe, que el curs de capacitació per ser policia local inclou, a les Illes Balears, 60 hores de formació en llengua catalana.
Els aspirants han de superar aquests estudis per poder optar a la plaça. Amb tot, Torrandell va afirmar que aquestes 60 hores servirien perquè tots els qui superin el curs de l'EBAP tinguin l'equivalent a un nivell B2, l'intermedi avançat. Però aconseguir aquest nivell en tan poques hores pot ser complicat, perquè un no catalanoparlant sense coneixements previs obté el B2 al quart curs d'estudi, després de 520 hores.
Amb aquest anunci, el Govern pretenia justificar ahir que els policies locals continuarien sabent català tot i l'eliminació com a requisit de la Llei de funció pública. Torrandell va explicar aquests arguments en la reunió del Consell Balear de la Funció Pública, que va donar suport a l'avantprojecte amb tretze vots a favor i quatre en contra. Només s'hi van oposar els representants de l'STEI-i, la UGT, CCOO i el Consell de Formentera. Els del Govern, els altres consells insulars, Cort i la Federació de Sindicats d'Educació i Sanitat hi donaren el sí.