Torna l'estètica supeditada a la religiositat a les façanes de les institucions. Executiu, Parlament, Delegació del Govern, Consell i Cort s'han posat d'acord perquè totes les banderes oficials onegin a mitjan pal des d'avui, Dijous Sant, fins diumenge a les dotze, Pasqua de Resurrecció. L'acord inclou la bandera d'Europa. Aquest costum, que va quedar abolit per l'esquerra la legislatura passada, torna a tenir la màxima vigència amb la recuperació del poder per part del PP.
La legislatura anterior es va distingir per la màxima laïcitat en les decisions de l'esquerra, en l'equip de govern. Es trencava així amb l'etapa del batle Ramon Aguiló (1979-1991), que tot i governar en nom de l'esquerra va mantenir la tradició de banderes a mitjan pal durant la Setmana Santa. En el Govern comandava el PP, que també tenia majoria en el Parlament.
El canvi, pràcticament total, es produí el 2007. Els socialistes assoliren les presidències de les institucions importants i deixaren de banda actituds simbòliques d'entesa entre l'Església i l'Estat. Ara el gir torna a ser radical. Banderes a mitjan pal, fins i tot l'europea, que també representa molts milions de no catòlics. Una Europa que és la pàtria de Martí Luter, Joan Calví i George Danton.
Però la religiositat impera en el PP fins al punt que al balcó del Consolat s'hi ha instal·lat una palma beneïda del diumenge de Rams. A l'esquerra no li ha fet gaire gràcia aquest retorn a les banderes a mitjan pal, però les diferències entre dreta i esquerra tornen a passar per la religió, com en tantes altres èpoques democràtiques i no democràtiques. Durant el franquisme, la Setmana Santa era estricta al màxim. Als cinemes només es permetien pel·lícules religioses, la televisió era plena de processons i s'exhortava la gent a fer dejuni i abstinència.
La laïcitat havia avançat a Palma en els darres anys, però l'antiga tradició de les banderes prostrades en senyal de dol s'ha recuperat aquesta Setmana Santa, en què el PP té la presidència institucional del Govern, el Parlament, el Consell i Cort.
Fins i tot a la Delegació del Govern han col·locat domassos per posar la façana a to amb les processons.
De moment, l'esquerra no ha mogut cap tipus de debat per aquesta qüestió defensant la laïcitat de les institucions públiques. La Constitució espanyola estableix la separació entre Església i Estat, però admet una "especial relació" amb l'Església catòlica. El debat religiós és molt sord a Balears, però s'explicita amb temes tan xocants com la baixada de banderes a mitjan pal.