El president de les Illes Balears, José Ramón Bauzá, ja ha superat el seu mestre, el líder gallec Alberto Núñez Feijóo, en allò que fa referència als atacs a la llengua pròpia. I ho ha fet com a mínim en dues qüestions: la presència del català als mitjans de comunicació públics i l'exigència de saber-ne per ser funcionari.
A Galícia, malgrat que Feijóo hi governa des de l'any 2009, el PP no ha anat tan enllà com Bauzá en els atacs al gallec a la televisió pública. Ni tan sols ho va fer quan governava Manuel Fraga. Així, per exemple, el gruix de la programació de les dues televisions públiques -TVG i G2- continua sent en gallec. El president d'A Mesa pola Normalización Lingüística, Carlos Callón, admet que, a part d'algunes pel·lícules en versió original i alguna sèrie programada de matinada que s'emeten pel segon canal, tota la ficció es dobla al gallec. La Mesa és la principal plataforma en defensa del gallec i agrupa devers 600 entitats i col·lectius.
Callón explica, a més, que l'espanyol, als canals públics, just el fan servir alguns "tertulians i entrevistats" en programes informatius. També hi és present en la publicitat. Recorda que quan s'intentà passar a l'anglès els Teletubbies hi va haver tantes protestes que es va fer marxa enrere.
A les Illes Balears, en canvi, el Govern del PP emet tota la ficció feta a fora en espanyol. I això que, gràcies a un acord amb la Televisió de Catalunya, no s'ha de pagar ni un euro pels doblatges. Començaren amb algunes pel·lícules d'estrena i l'excusa era que TV3 es torbava massa a doblar-les i es perdien doblers. Però ara fins i tot les sèries antigues i les pel·lícules de l'oest s'emeten en espanyol. L'excusa és que les mira més gent.
A tot això cal afegir-hi que els populars han tancat l'única alternativa que quedava, la Ràdio i Televisió de Mallorca, perquè a causa de l'acord de reciprocitat amb Televisió de Catalunya els seus canals emeten aquí la versió internacional, que gairebé no inclou ficció estrangera. Així doncs, l'Executiu de Bauzá quasi ha eliminat la possibilitat de veure ficció en català a les Illes Balears. La llibertat d'elecció que defensa per a les escoles, l'oblida a la televisió.
En canvi, a Galícia, hi ha una sèrie d'empreses que es dediquen al doblatge, fet que ha impulsat aquesta part del sector audiovisual: aquestes mateixes empreses també doblen en espanyol per a canals estatals. Callón explica que les entitats que defensen el gallec havien demanat que es creàs un servei públic de doblatge i subtitulació, però no ho assoliren. "El problema és que les empreses doblen en gallec només per a la televisió pública; més enllà no en queda res, no es poden comprar DVD de sèries i films en gallec".
El Govern de Galícia fins i tot manté, ni que sigui formalment, el requisit de saber la llengua pròpia per ser-hi funcionari. El Govern de Feijóo va retirar els exàmens de gallec de les oposicions, però manté l'exigència d'un nivell B2 de gallec en tots els casos i fins i tot més en alguns altres. A Mesa es queixa que tan sols cal el Batxillerat per tenir-lo i que no és suficient, però a les Illes Balears ni tan sols s'exigeix això.