El president del Govern, José Ramón Bauzá, ha assegurat que assumeix un "desgast" amb les decisions adoptades en els últims mesos per complir els objectius del dèficit, entre les quals s'inclouen el tancament dels Hospitals General i Joan March, però ha recalcat que ell està per preocupar-se "per les pròximes generacions i no per les pròximes eleccions", malgrat que n'hi ha "molts" que l'avisen que les mesures que està adoptant li poden llevar vots.
En una entrevista als 'Berenars de TVE', Bauzá ha indicat que "a ningú no li agrada prendre decisions impopulars", tenint en compte que aquestes "originen un desgast personal i polític", i ha insistit que no està en política per a "quedar bé amb alguns".
No obstant això, ha remarcat que la presa de decisions que s'està realitzant a nivell autonòmic i estatal "es fa amb la consciència única de millorar les condicions de la societat" i en aquesta línia s'ha preguntat "a quin polític li agrada deixar de donar serveis".
Bauzá ha manifestat que les decisions que s'estan adoptant s'han d'explicar de manera "contínua i diària", encara que ha reconegut que "no és fàcil arribar a tothom, ja que moltes vegades la informació es modifica entre l'emissor i el receptor."
D'altra banda, ha indicat que, malgrat que a les mesures que està adoptant el Govern ell les anomena "reajustament o reestructuració", ha admès que quan aquestes impliquen una "pèrdua de dimensió es poden dir retallades, perquè no ens hem d'enganyar a nosaltres mateixos".
"No prescindim de cap servei"
Després de recalcar que Balears va ser la primera Comunitat Autònoma que "es va aplicar el conte" de reestructurar l'administració, que estava "sobredimensionada", Bauzá ha defensat que el tancament de l'Hospital General i del Joan March no significarà "prescindir de cap dels serveis que s'estava prestant a aquests centres, per la qual cosa ningú no deixa de ser atès".
"El que fem és resituar les persones hospitalitzades d'aquests hospitals a altres centres que són sense ànim de lucre, com la Creu Roja i Sant Joan de Déu," ha explicat el president del Govern, qui ha insistit en què cap dels ciutadans que avui estigui hospitalitzat "deixa de tenir els serveis que tenia, sinó que sols estaran ubicats a un altre edifici".
No obstant això, ha recordat que es prescindirà de personal interí, que "no es pot mantenir per part de l'administració", encara que l'Executiu "no ha calculat" el nombre de treballadors que es veuran afectats, mentre que el personal fix de l'Hospital General i del Joan March serà "resituat a altres centres hospitalaris".
Preguntat sobre si considera que els ciutadans estrangers que estiguin sense regularitzar a Espanya han de rebre la mateixa assistència sanitària que la resta, Bauzá ha estimat que l'"important" és que s'atenguin els casos amb "imperiosa atenció sanitària". "Per una persona que sofreix un infart no s'ha de mirar la seva documentació, sinó assistir-lo immediatament i aplicar-li tots els recursos sanitaris", ha sostingut Bauzá.
Preguntat sobre si s'ha de fer el mateix en tractaments que perdurin en el temps, com els relacionats amb el càncer, el president de l'Executiu ha indicat que es necessita definir "quins recursos té avui l'administració autonòmica i central i quins serveis poden prestar".
En aquest sentit, ha considerat que es tracta d'una reflexió que, segons el seu parer, "no s'ha de fer des d'un punt de vista unipartidista", sinó que ha fet una crida a totes les forces polítiques per aconseguir un "pacte sanitari", a fi de veure "quin model tenim i quin ens podem permetre".
Finançament
Respecte a la celebració d'una Conferència de Presidents, Bauzá ha defensat que aquesta ha de permetre posar a sobre la taula "totes les realitats autonòmiques", amb l'objectiu que hi hagi una "cartera única, homogènia i consensuada de prestació de serveis per part de les Comunitats Autònomes", a causa que, segons la seva opinió, no hi pot haver regions "de primera i de segona".
Així mateix, ha advocat perquè hi hagi un finançament per càpita, tenint en compte que Balears és la Comunitat Autònoma que "més aporta a l'Estat, aportant un 142 per cent a la balança fiscal i, desgraciadament, és la regió que menys rep de l'Estat". "Hem de ser generosos, però fins a cert límit, ja que som la Comunitat que menys inverteix en sanitat i en educació a tot Espanya", ha lamentat.
A més, Bauzá ha destacat que pensa "reivindicar" el finançament per a les Balears, tenint en compte que ni en la passada legislatura ni en aquesta "no rebrà les inversions que estatutàriament li pertoquen".
15 M
Finalment, Bauzá, ha admès que "comparteix" alguns motius de les manifestacions del moviment "social" del 15-M, i ha dit que no el veu "malament" i creu que escoltar-lo "no està de més", tenint en compte que la "gran diferència" en relació amb quan va començar és que les seves reivindicacions les duen a terme d'una manera "organitzada i sense conflictes".
Bauzá ha insistit que el Moviment 15-M "no és negatiu" ical escoltar-lo, "valorar-lo i tots els polítics, siguin del partit que siguin, han d'analitzar per què es produeixen aquestes circumstàncies".
Així, ha indicat que la representativitat social que té aquest moviment és "compatible" amb l'exercici de la responsabilitat de Govern, que ve avalada per l'exercici d'acudir a les urnes i democràticament elegir i decidir qui són les persones que han de dur a terme el compliment d'un programa electoral".
"Podem escoltar, però també hem escoltat els ciutadans que van decidir en el seu moment mitjançant el dipòsit en una urna d'un sobre on marca l'elecció dels seus polítics i aquestes persones podien haver fet exactament el mateix si no ho van fer", ha asseverat.
En aquesta línia, ha dit que, en cas que els integrants del Moviment 15-M votassin a les passades eleccions, "es veu que la majoria no pensa com ells i la immensa majoria va ser la que va determinar i va legitimar un Govern que pren decisions que pot ser que no siguin compartides, però si algú vol exercir la presa de decisions que es presenti com un partit polític".
Malgrat això, Bauzá ha manifestat que la gent té dret a expressar que no està d'acord amb determinades actituds sempre que ho faci d'una manera "civilitzada, organitzada i no generant conflicte", i ha reiterat que no veu malament que hi hagi una mobilització, "sempre que sigui amb calma i sense agressivitat".
Preguntat sobre si considera que darrere del Moviment 15-M hi ha algun partit polític, el president del Govern ha apuntat que "els moviments socials són això, socials, i el temps dirà si hi ha o no algú que està darrere d'ells".