Segueix-nos F Y T R
PP i llengua

El ministre Wert tensa la comunitat educativa

Com cada dimecres, la comunitat educativa lluí les camisetes reivindicatives de Crida, com és el cas del CEIP Ses Comes de Portocristo, al qual el Govern deu més de 10.000 euros per diferents conceptes.

| Palma |

Si dimarts era el conseller d'Educació, Rafel Bosch, qui no defensava la tasca que fan els docents i els acusava de sobrepassar la llibertat de càtedra en temes de llengua, ahir va ser el ministre d'Educació, José Ignacio Wert, qui va encendre i tensar els ànims de la comunitat educativa de les Illes.

El Ministeri confirmà ahir que es planteja establir concerts amb els centres privats de les Illes i de Catalunya perquè les famílies que ho vulguin puguin escolaritzar els fills en castellà. En el cas de les Balears, són 8 els centres privats que el Govern central hauria de finançar amb fons públics per poder oferir la doble via d'escolarització en català i en castellà.

El president d'Escola Catòlica, Bernat Alemany, afirmà que "abans de posar en marxa noves iniciatives, que paguin tot el que deuen. No som partidari de guetos i en aquests moments el país està per altres coses"; afegí que a l'escola privada "no crec que hi hagi cap problema amb el castellà" i recordà que "nosaltres som partidaris que cada escola tingui el seu propi projecte de centre".

Des de la Federació de Pares FAIB - Concapa també es mostraren indignats per l'anunci de Wert, ja que "la llengua ha de ser un mitjà de comunicació i no de separació".

El diputat del PSM-IV-ExM, Antoni Alorda, qualificà "d'obsessió pròpia d'una secta" l'actitud del PP en matèria lingüística i subratllà que el PP"ha perdut el nord".

El diputat econacionalista qualificà la proposta de Wert de "despropòsit" i es demanà "d'on trauran els doblers amb tantes retallades com estan aplicant al sistema educatiu".

Nova llei d'educació

Cal recordar que a l'anunci d'estendre la lliure elecció de llengua als centres privats cal sumar-hi les polítiques de recentralització educativa que pretén incloure la nova llei d'educació, que estableix, per exemple, que les comunitats amb llengua oficial només podran decidir el 35%dels continguts curriculars. Fins ara, en decidien el 45%. A tot això cal sumar-hi que Wert ja ha mostrat més d'un pic la seva creença que l'independentisme és fruit d'un sistema educatiu excessivament descentralitzat.

Des de la Conselleria d'Educació asseguraren que "no hem rebut cap informació oficial sobre la proposta de Wert". I indicaren que "a les Illes els centres educatius han de complir el decret 92/1997 del 4 de juliol, que regula l'ús de l'ensenyament en llengua catalana als centres docents no universitaris". A més, recordaren que en breu l'ús de les llengües a l'ensenyament estarà regulat "pel decret d'educació plurilingüe, que presenta un model basat en un tractament integrat de tres idiomes".

+ VIST