La polèmica per la publicació en el Butlletí Oficial de la Comunitat (BOIB) de dijous d'una convocatòria oficial de la Conselleria d'Educació i Cultura en la qual s'evita dir pel seu nom la llengua catalana i s'empra l'expressió "llengua cooficial distinta del castellà" provocà ahir nombroses reaccions i obligà el conseller responsable, Rafel Bosch, a justificar-ho. El titular defensà que es tractava d'una convocatòria d'ajuts del Govern de l'Estat amb fons finalistes destinada a comunitats amb dues llengües oficials que s'havia transcrit textualment. "Si fos una convocatòria pròpia hauríem posat llengua catalana, pròpia de les Illes Balears", apuntà Bosch, qui també afirmà que no era un "error" i que la convocatòria "no diu cap barbaritat".
Tot i que el conseller volgué treure importància a la terminologia emprada per l'Executiu en el BOIB, l'oposició el criticà amb contundència i, fins i tot, el portaveu de PSM-IV-E, Biel Barceló, li demanà la dimissió per això i per la seva intervenció en un programa d'Intereconomía en què anuncià la derogació del Decret de mínims. "És una mostra d'autoodi com no es veia des de fa temps" i "és cada vegada més patètic", assegurà Barceló, després de comparèixer per presentar una iniciativa al Parlament a favor del dret a decidir. "És indignant el paper que fa d'atac a la llengua, cultura i idiosincràsia pròpia", hi insistí, i el situà "a les ordres dels sectors més rancis" del PP.
Des del PSIB, el diputat Cosme Bonet va denunciar que la publicació al BOIB és una mostra més del "menyspreu absolut" del Govern a la llengua pròpia. "El PP vol crear amb l'idioma una cortina de fum per amagar el seu fracàs absolut en matèria econòmica i la retallada de drets i llibertats".