El judici per la demanda que el president Bauzá va interposar contra el líder sindical Lorenzo Bravo i la UGT, perquè entenia que havien faltat al seu honor, va quedar ahir vist per a sentència. Bauzá els reclama a tots dos 6.000 euros per haver-lo titlltat de "feixista" i "fatxenda". Ni el president ni el sindicalista no anaren als jutjats de la Gerreria.
En un principi, ahir només estava prevista l'audiència prèvia del judici, però la jutgessa de primera instància va considerar que no calien més proves i que amb la documental aportada (sobretot retalls de premsa) ja n'hi havia prou per realitzar el judici. El misser de Bravo, Pablo Alonso de Caso, es va oposar a aquesta decisió.
El lletrat al·legà que els canvis que la jutgessa havia demanat a l'Advocacia del Govern perquè esmenàs la manca de capacitat de Bauzá per posar la demanda no eren correctes. I que l'ampliació de la demanda a UGT, terme que ell considerà genèric, creava indefensió al sindicat. La magistrada. però, va entendre que els errors s'havien rectificat.
Bauzá no declarà
L'advocat de Bravo també sol·licità la "prova d'interrogatori a la persona de Bauzá, perquè s'havia de demostrar si ell havia cridat feixista als ciutadans, o si en seu parlamentària havia qualificat els sindicats de pidolaires dient que estan acostumats a posar la mà". Així mateix, volia saber si "en un viatge a Menorca, i preguntat pels periodistes sobre el conflicte amb els sindicats, va afirmar irònicament que ell havia anat allà a treballar, donant a entendre que als sindicats no es treballa".
Pel que fa al judici en si, Alonso de Caso va defensar que "quan al Tribunal Suprem i al Constitucional es confronten dos drets fonamentals com la llibertat d'expressió i el dret a l'honor, s'ha de fer un exercici de ponderació". I afegí que els polítics utilitzen el vocable "feixista" per emfatitzar les seves crítiques .
Insistí, a més, que "els vocables han d'anar en relació a una crítica. No s'han de dir de manera aïllada". I que quan Bauzá fou criticat per la seva intenció de tancar dos hospitals o quan apujà el sou al seu gabinet i l'abaixà a la resta de funcionaris, "es va emfatitzar" la crítica. Indicà que els improperis "estan contextualitzats. Hi ha una conflictivitat social, política i sindical bàrbara".
La lletrada del Govern, en canvi, apuntà que "la llibertat d'expressió ha de tenir uns límits" i que tot i que "preval" per sobre del dret a l'honor, "queda limitada si es frega l'insult".
La decisió de Bauzá de disposar dels serveis jurídics de la Comunitat va ser criticada en el seu moment, perquè es tracta d'una causa civil que l'afecta a ell personalment, i no d'un contenciós administratiu.