Els convocants de la vaga unitària a tots els nivells educatius -des d'Infantil i Primària fins la Universitat-, han xifrat aquest dijous el seguiment de l'aturada general en un 65% a Balears, i han assegurat que aquesta jornada de protesta s'està desenvolupant sense «cap incidència».
Molt menor ha estat el nombre de persones que no han acudit als centres educatius -per a impartir classes o bé per a rebre'n- segons l'òptica governamental. D'aquesta forma, el director general de Planificació i Infraestructures Educatives, Bartomeu Isern, ha explicat que un 23,15% dels docents dels centres públics i concertats de les Illes ha seguit la jornada de vaga durant el matí.
Segons aquesta informació, ha participat a la jornada de vaga a Mallorca un 20,31% dels docents, un 32,09% a Menorca, un 35,05% a Eivissa i un 19,08% a Formentera.
Un sistema «digne, cohesionador i en català»
UGT, CCOO, STEI-i, COAPA Balears i la Plataforma d'Estudiants de Balears han cridat a la reivindicació, i han considerat que aquestes dades demostren que tant els treballadors de l'ensenyament, com les famílies i l'alumnat defensen un sistema educatiu «digne, igualitari, cohesionador, integrador i en català».
«Estam en contra de polítiques d'imposició i repressió», han emfatitzat les entitats esmentades, explicant que aquesta «jornada de lluita» a nivell estatal ha estat convocada per tota la comunitat educativa per a reclamar que «aturin» les retallades, així com per a demanar una inversió «que garanteixi un sistema educatiu de qualitat».
Són les primeres reaccions d'un dia de protestes arreu de l'Estat, que a Balears ha estat organitzat de forma conjunta per part de sindicats, pares i alumnes. Aquests han fet una crida a la comunitat educativa per a secundar la vaga amb l'objectiu afegit d'oposar-se a la Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa (LOMQE).
Així és com pretenen expressar el seu rebuig "més absolut" a les polítiques educatives del Govern i de Madrid, les quals inclouen una "inacceptable" reducció dels pressuposts en educació que segons aquests s'ha realitzat al llarg dels últims anys.
A més, particularment a les Illes, el descontentament generalitzat a bona part del sector docent s'expressa en punts més concrets, que han contribuït a tensionar l'ambient al si de les comunitats educatives en els últims mesos. Els atacs al català -en el marc del decret de llengües-, o a l'autonomia dels centres i la llibertat de càtedra dels professors -pel que fa al decret de símbols- en són un exemple clar.