Pere Navarro (PSC), Ximo Puig (PSPV) i Francina Armengol (PSIB) celebraren ahir una trobada per tal d'analitzar diferents temes, com la reactivació econòmica, els desnonaments i les retallades de drets socials. Però el plat fort de la seva compareixença conjunta davant dels mitjans de comunicació fou el federalisme com a nou model per a l'Estat espanyol.
Els tres socialistes consideraren que la seva aposta pel federalisme és gairebé l'única solució a l'actual crisi del model territorial. “D'una banda ens trobam amb el paper re-centralitzador de la dreta i, per l'altra, està la qüestió sobiranista a Catalunya”, assenyalà Francina Armengol. “Els socialistes no volem separar, sinó consensuar, i donar una passa endavant respecte a l'Estat autonòmic cap a l'Estat federal”, afegí la socialista balear. Quant al moviment secessionista a Catalunya, Armengol considerà molt important que els socialistes posin “seny”, un seny que “també hauria de posar el PP”.
“S'han d'obrir ponts per a un futur de convivència. Estam contra la confrontació, al contrari que la dreta”, digué per la seva part Ximo Puig.
Pere Navarro, a qui varen anar dirigides la majoria de les preguntes del periodistes, considerà que un canvi de model territorial a la Constitució implica “una altra manera de relacionar-nos, basada en la llibertat i la solidaritat”. Navarro afirmà amb contundència que “el PSOE liderarà a partir del 6 de juliol (quan acaba el 37è Congrés Federal) un altre model territorial per a Espanya, que serà compartit per tots els socialistes”. El líder català passà així per damunt del tema de les diferents concepcions territorials de l'Estat que tenen les diverses federacions socialistes.
“No he vengut a cercar suports sinó a dialogar. Això és el començament del començament”, continuà Navarro, orgullós d'haver “iniciat una reforma de la Constitució en la qual ningú no hi creia”. Sobre la possibilitat d'una consulta sobiranista a Catalunya, el socialista considerà que “la Constitució no ha de prohibir expressament que els ciutadans de Catalunya opinin sobre el seu futur”. Això sí, la consulta hauria de ser fruit “d'un acord legal entre els governs de Catalunya i Madrid, entre Mas i Rajoy”.
Aquí sorgiren les discrepàncies, ja que l'única resposta de Ximo Puig a la possibilitat d'un referèndum a Catalunya fou que l'Estatut que “votà el poble de Catalunya ha de ser constitucional”, sense entrar en més detalls.