L'exconseller de Territori del Consell de Mallorca Bartomeu Vicens afirmà, durant la seva declaració com acusat en el marc del cas Can Domenge, que lliurà doblers a l'expresidenta del Parlament i del Consell de Mallorca Maria Antònia Munar per can Domenge i també en el marc de la presumpta trama ordida entorn de la recalificació del polígon palmesà de Son Oms. Aquesta confessió per primera vegada involucra l'exdirigent històrica d'UM en aquesta causa de suposada corrupció.
Vicens llançà aquesta afirmació a l'inici del seu interrogatori pel fiscal Juan Carrau, qui li preguntà si, al marge del suborn que va percebre de la mercantil Sacresa i que va repartir amb Munar, l'exvicepresident insular Miquel Nadal i la pròpia UM a canvi que l'empresa catalana resultés adjudicatària dels solars de Can Domenge, hauria lliurat doblers a Munar per altres operacions. En aquell moment, Vicens respongué que sí, i que ho va fer en el marc d'un assumpte en el qual participava amb ella en relació a la Gestora de Desenvolupament Son Oms, societat que intervenia en la promoció i desenvolupament del polígon industrial.
L'exconseller confessà que la cúpula del Consell s'embutxacà 4 milions per concedir el concurs de Can Domenge. Explicà que d'entregà dos a Munar per a UM en un despatx de la pròpia institució. "Jo sé que vaig rebre uns doblers, una part era del partit i la vaig donar a la presidenta; la resta eren tres parts, i una quarta que no sé qui se la va quedar», afirmà.
L'exconseller detallà que ell va percebre 450.000 euros, dels que n'ha tornar 160.000, perquè és el que li quedava. A més, 200.000 euros varen ser per al responsable de Ferratur, la societat que va formar una unió empresarial amb Sacresa per guanyar el concurs. Segons Vicens, la mateixa quantitat que va percebre ell va ser per a Munar i Nadal, i que hi va haver una quarta xifra idèntica que no sap qui la va cobrar perquè no la va lliurar ell. «Vaig rebre els doblers, me'n vaig anar al Consell a última hora del matí i els vaig entregar a la senyora Munar, la primera part. La segona la vaig donar en tres parts: una per a Munar, una altra per Nadal i una altra per a mi. A Munar li vaig entregar ben igual, Nadal la vingué a cercar en una moto", puntualitzà.
Vicens explicà que mai no li va lliurar cap quantitat a l'exconseller d'Economia Miquel Àngel Flaquer, un altre dels acusats, tot i que ell era qui gestionava les finances d'UM i que sabia que del negoci de Can Domenge s'anaven a obtenir fons per el partit, perquè l'hi va dir ell mateix. Vicens negà haver arribat a un pacte amb la Fiscalia Anticorrupció a canvi de confessar.
Santiago Fiol
Abans de Vicens, fou interrogat l'advocat extern de Sacresa, Santiago Fiol, qui presumptament va exercir de corretja de transmissió entre el Consell de Mallorca i l'empresa catalana per 174.000 euros perqué aquesta resultés adjudicatària de Can Domenge. Fiol al·legà que "moltes vegades" les empreses que van a concórrer a un determinat concurs "tenen els plecs de condicions" per endavant "per a concretar les bases". En qualsevol cas, a preguntes del fiscal Carrau, manifestà no tenir consciència que el llavors vicepresident insular, Miquel Nadal, li lliurés els plecs per a donar-los a Sacresa encara que "és possible que sí".
Roman Sanauja
Abans de Vicens i Fiol declarà l'empresari Roman Sanahuja, propietari de Sacresa. Assegurà que li demanaren doblers per a adjudicar-li la venda d'aquest solar palmesà per part del Consell: «Se'm va dir que per a ser guanyador de tot feien falta 4 milions d'euros». Sanahuja admeté que li van demanar aquesta quantitat per a adjudicar-li Can Domenge a la unió d'empreses Sacresa-Ferratur -que va oferir la meitat que el Grup Núñez i Navarro, 30 milions enfront de 61 milions-.
«Vull dir la veritat», afirmà l'empresari que s'enfronta a una petició de pena de la Fiscalia de 2 anys de presó per frau i ús d'informació confidencial. «Ja estic molt esgotat i a més consider que és molt millor que la Justícia i la realitat estiguin damunt de la taula i punt», sentencià. El fiscal Juan Carrau li preguntà si els seus advocats havíen negociat un acord amb la Fiscalia, i respongué que volia col·laborar amb la Justícia i quedar-se «un poc més tranquil».
Sanahuja defensà la qualitat del projecte que va presentar la seva empresa al concurs i explicà que se sentia guanyador: «Però en un moment determinat se'm va dir que per a ser guanyador del tot feien falta 4 milions d'euros. Jo estava en una muntanya de coses, a Mallorca no hi érem i l'operació era prou important com per a entrar-hi. Havia fet molts esforços», justificà el promotor, que també admeté que li varen indicar que necessitava un soci a l'Illa per a aconseguir el concurs.
L'empresari detallà que la petició de doblers se la feren abans de l'adjudicació i s'havia de pagar «la meitat abans i la meitat després», a l'abril i al setembre de 2006. Els doblers els varen reclamar els seus assessors a Mallorca, que al seu torn havíen rebut la petició del llavors vicepresident del Consell, Miquel Nadal. «Ells varen rebre la transmissió de la gent de Mallorca que eren els que eren. El senyor Nadal, així se'm va dir», afirmà. «Sé que havia una adjudicació prevista a un altre constructor però havia tret un projecte molt inferior i van venir a parar a nosaltres, i ja està». També reconegué que abans que es publiqués el concurs, Sacresa havia rebut esborranys del plec de condicions, una cosa que en la seva opinió «era un ús normal en el món immobiliari». «Nosaltres des de l'any anterior ja teníem coneixement d'això. Nosaltres i moltíssima gent», assegurà.
A la pregunta del fiscal de per què va pagar a polítics si qui decidia el concurs era un jurat d'arquitectes, Sanauja afirmà: «Això va ser el gran error. En aquest cas o és així o no és. Ja teníem tot el treball fet i teníem la convicció que havíem guanyat». «Jo mai m'havia trobat amb això. No m'havia passat mai. M'havien demanat per exemple ajuntaments 'ens has de fer una escola, ens has de fer un parc infantil'...», ha explicat davant el tribunal.
Miquel Àngel Flaquer
Qui tancà la sessió fou l'exconseller d'Economia del Consell i tresorer d'UM Miquel Àngel Flaquer. Digué que "jo ignorava que hi hagués comissions a UM. Jo era el secretari d'administració i la senyora Munar mai no va dur dos milions a UM. Nosaltres funcionavem amb recursos ordinaris. La xifra de dos milions és desorbitada. UM mai no manejà pressuposts d'aquesta mena», sentencià.
Flaquer explicà que ell mai no donà cap informació a cap empresa abans que es resolgués el concurs per a l'adjudicació dels solars. "Mai vaig parlar d'aquest tema amb ningú. Tant m'era que fos una empresa que una altra", recalcà. Digué que va ser el «primer sorprès» en escoltar les confessions dels directius de Sacresa, en el sentit que havíen rebut informació privilegiada del Consell.