Maria Antònia Munar sortí a declarar ahir disposada a no deixar-se trepitjar pel fiscal Juan Carrau. Volia que el tribunal, els fiscals, els missers i el públic farcit de periodistes vessin que qui estava parlant va ser dotze anys presidenta de Mallorca. No li mancà un puntet de supèrbia quan Carrau es mostrava inquisitiu amb ella. Munar no perdia la compostura i li espetava: "Veu com m'intenta confondre". Carrau la intentava acorralar i ella aixecava la veu i intentava imposar el seu criteri que negava, una i una altra vegada, que tengués res a veure amb la manipulació del concurs de Can Domenge. En no poques ocasions el magistrat-president Gómez Reino intentà aclarir les coses i aportava calma al torcebraç amb el fiscal. "Vostè volia dir això...", li deia el jutge, i Munar contestava: "molt ben resumit".
Munar aconseguí mantenir la dignitat durant tot l'interrogatori. De fet, començà decidida. És evident que la declaració de Miquel Nadal, que parlà just abans d'ella, si donà molts d'ànims. Nadal no la implicà ni gens ni poc. Defensà que tal volta s'havien fet coses malament en el plantejament del concurs, però que en cap cap hi va haver pagaments de comissions ni doblers per enmig. També deixà de banda a d'aleshores presidenta Munar. Per la zona del públic s'escoltà un rum-rum: "Munar i Nadal han pactat".
Fos cert o no, Munar no donava la sensació de sentir-se encerclada. Negà de manera rotunda a declaració del dia anterior de Bartomeu Vicens. Negà haver cobrat un sol cèntim per part de l'empresari de Sacresa i desvirtuà per complet la versió de Vicens, exconseller insular del Territori i exsecretari general d'UM. Però tant ella com el seu misser ho feren sense gens d'afectació o visceralitat. Tot el contrari, hi havia molta commiseració envers l'home que va ser durant molts d'anys la persona de més confiança de la presidenta. Les cartes presentades dimecres passat al tribunal, on des de la presó Vicens li descriu a Maria Antònia les pressions a la que hauria estat sotmès per Fiscalia. Munar anà extremadament alerta quan es referia a afirmacions de Vicens, sense la més mínima desqualificació o menyspreu.
En acabar la seva declaració Munar semblava esgotada, fins i tot ferida. Però durant tot el temps que donà la cara davant el tribunal va mantenir la dignitat, encara que les acusacions de Vicens en contra d'ella són demolidores. El principal actiu de Munar durant tota la declaració fou saber-se comportar com una presidenta. Va mantenir l'eima intacta. També el nou posicionament de Nadal, que per res tacà de manera directa a Munar, l'ajudà de manera notable. Però el fil del cas segueix sobre la taula. L'empresari Roman Sanahuja admet haver pagat quatre milions d'euros; Vicens afirma que n'hi entregà dos a Munar per al partit a part d'importants quantitats per a ella, per a ell i per a Nadal; Flaquer assegura que al partit no arribà ni un cèntim, i Munar assegurà que no ha cobrat cap comissió. Aixi està el cas en aquests moments.
En el pati de Can Berga tot eren rotllos de missers, acusats i periodistes. Cada un dels implicats anava pel seu compte. Si hi havia qualque tipus de pacte no era gens visible. Tot el contrari. L'antiga cúpula del Consell i d'UM té estructurada la seva defensa persona a persona i detall a detall.