MÉS ha fet efectiu el seu registre d'una proposició no de llei per a demanar al Parlament balear que interposi un recurs d'inconstitucionalitat contra la Llei de Llengües d'Aragó. Segons el parer del grup nacionalista, la nova norma no respecta «la denominació científica del català», ni tampoc la dignitat dels seus parlants.
La coalició ecosobiranista explicà fa uns dies que el seu propòsit amb aquesta iniciativa a la Cambra balear era «defensar els drets lingüístics i la dignitat de la llengua a tot el domini lingüístic català», davant l'entrada en vigor de la norma autonòmica que designa l'idioma de la Franja com a 'llengua aragonesa pròpia de l'àrea oriental' (LAPAO).
En la seva iniciativa, els econacionalistes subratllen que «la comunitat acadèmica internacional té establert que el català és la llengua parlada a les Illes Balears, la Franja d'Aragó, Catalunya, Catalunya Nord, l'estat d'Andorra, el País Valencià, la comarca del Carxe i l'Alguer».
Per això, també proposa que el Parlament balear insti al Govern central i a la Comissió Europea a «actuar per a garantir la protecció i la dignitat de la llengua catalana a l'Aragó i a tots els països de parla catalana».
Ja és oficial
Precisament ahir, prengué rang d'oficialitat la reforma de la llei de llengües de l'Aragó, que deroga la que va aprovar el 22 de desembre de 2009 el govern socialista de Marcelino Iglesias sobre l'ús, protecció i promoció de les llengües pròpies d'aquell territori.
La nova llei es va aprovar a les corts aragoneses el 9 de maig amb els vots a favor del PP i el Partit Aragonès (PAR), tot i la ferma oposició de la resta de formacions polítiques i d'entitats acadèmiques i culturals de tot el domini lingüístic català, i ha generat mostres de rebuig a molts d'àmbits.
La reforma de la llei de llengües de l'Aragó entra en vigor un mes després de la publicació al Butlletí Oficial aragonès, el 24 de maig. Com a reforma legislativa, també va haver d'aparèixer al Butlletí Oficial de l'Estat, i ho féu el 10 de juny.