Proposta per les Illes (El Pi) va constituir dissabte el primer comitè local de Menorca a Maó. El partit reafirmà la seva aposta per la millora de la connectivitat aèria per desestacionalitzar el sector turístic illenc.
El nou comitè local menorquí elegí Manuel Pecharroman com a president, Ramon Sintes com a secretari, Jaume Melià, tresorer i els vocals: José Luis Sintes, Gonzalo Carballo, Leontina Ramírez, Ana Lucila Castro, Fernando Carretero i Mónica Lupon. L'acte comptà amb la presència i els discursos del president, Jaume Font i el vicepresident, Josep Melià.
Pecharroman assegurà durant el seu parlament que “el PI és un partit diferent que cerca solucions pràctiques de forma directa per a la gent que fa una bona gestió”. “Cercam fer un projecte de ciutat per viure-hi bé amb ella i d'ella”, afegí.
Josep Melià, per part seva, recordà que el PI va néixer amb vocació balear per a respondre a “una necessitat de les illes”. “En 30 anys només partits com Coalició Canària ha aconseguit fer sentir la seva veu a Madrid”, recordà Melià que insistí que l'Arxipèlag és “la primera comunitat a pagar imposts i la darrera en sanitat, educació i prestacions socials. A més tornem a ser els darrers en inversions a tot l'estat, de fet hi ha ministeris que ni recorden que Balears forma part de l'estat espanyol”.
Jaume Font, per part seva, va fer incís el projecte que defensen “és un projecte per crear llocs de feina dins una societat que ha de recuperar l'estat de benestar”. Font explicà que el funcionament del partit passa per l'autogestió de cada comitè “amb una lluita constant a cada municipi, cada realitat, cada illa, per a totes les illes, perquè no ens comanden”.
Turisme
Font, a més, advocà per allargar la temporada turística menorquina millorant la connectivitat aèria. “Hem de facilitar que els turistes es moguin, que els pensionistes puguin volar a través de les Balears entre l'octubre i l'abril”, proposà.
Sobre la implantació del Decret de Tractament Integrat de Llengües (TIL) als centres de Menorca la formació regionalista opinà que “es pot implantar una tercera llengua però sempre de forma progressiva amb el consens majoritari de les parts implicades”.