El president del Govern, José Ramón Bauzá, ha avisat aquest dimarts davant el ple del Parlament en el marc del debat de política general de la Comunitat que no «es doblegarà davant les postures de força» que tenen com a finalitat impedir que es compleixi amb els compromisos electorals adquirits amb els ciutadans.
La realització d'aquests compromisos duu Bauzá a mantenir-se ferm en la seva postura, segons ha expressat en la seva intervenció que s'ha allargat més de dues hores. Així per exemple, el president ha esmentat la imposició del Decret de tractament integrat de llengües (TIL), afirmant que era una mesura 'inajornable', i que el multilingüisme i la vehicularitat de l'anglès són dues realitats que no es poden negar en el món d'avui.
Així mateix, Bauzá ha exposat que «ni el sistema d'immersió» que hi havia a les Illes «era el culpable de tots els mals» del sector, ni tampoc l'aplicació del trilingüisme «solucionarà tots els problemes de cop». Així s'ha referit el cap de l'Executiu al conflicte educatiu que hi ha a Balears, on, a més, ha mostrat la seva convicció que un sistema que garanteix que els alumnes dominen, al final de la seva formació, les dues llengües oficials i l'anglès, «serà clarament millor» per als escolars.
Món competitiu
Bauzá ha incidit que ens trobam davant un «mercat laboral cada vegada més exigent i competitiu», i ha assenyalat que l'aplicació del TIL es durà a terme de manera progressiva en els anys successius, fins que es completi en tots els cicles educatius, però a la vegada era "inajornable".
Segons ha dit, la posada en marxa d'un projecte plurilingüe «respon al compromís amb l'excel·lència educativa, estructurant els alumnes com eix vertebrador del sistema educatiu». A més, ha assenyalat que es tracta d'una «acció estratègica dins del nou ordre de prioritats educatives». «L'aprenentatge de les nostres dues llengües cooficials, el castellà i el català propi de Balears, amb les seves modalitats, així com una llengua estrangera, l'anglès suposarà un gran avanç per als nostres alumnes», ha dit.
Símbols
Així mateix, sobre la Llei de l'Ús dels Símbols institucionals de les Illes Balears, el president ha dit que pretén el «respecte» a les institucions i al patrimoni «de tots», i és una «aposta per la llibertat», i «vol evitar confusions als ciutadans». Bauzá explica que la norma vol regular una matèria que fins ara no ho havia estat, i també es pretén que es respectin els drets constitucionals dels ciutadans.
El propòsit, ha afegit, és aclarir l'ús de símbols oficials i com es poden utilitzar en immobles afectats pels serveis públics. «Cal respectar els drets dels ciutadans perquè els edificis públics han de representar l'interès general amb objectivitat». Així, aquests equipaments «no han d'acollir mostres polítiques que representen a una part de la societat, i no poden utilitzar-se com plataforma de manifestació de cap ideologia política».
Recuperació econòmica
D'altra banda, el president ha afirmat que «estam millor que al novembre de 2012 i bastant millor que al juny de 2011 -moment en el qual José Ramón Bauzá assumí la presidència del Govern-, i us assegur que estarem millor en el futur i no em referesc a un futur llunyà; perquè el canvi continua avançant». Amb aquesta optimista previsió ha iniciat el president de l'Executiu la seva compareixença.
El cap de l'Executiu ha afirmat que el «Govern està aconseguint els seus objectius» després del «gran canvi» aplicat en aquests dos últims anys de gestió, garantits pel suport de la majoria dels ciutadans balears en les passades eleccions, encara que ha reconegut que queda «molt per fer».
«Estem en el camí correcte» després de les reformes aplicades pel Govern, s'ha mostrat convençut Bauzá, que ha explicitat el seu compromís amb «la transparència» i la seva «determinació de regenerar la política». «Que les coses estiguin canviant a millor no té com únic ni com més important actor el Govern; els principals actors d'aquest canvi són els ciutadans de les Illes Balears», ha ressenyat.
En aquest sentit, el mandatari balear ha mostrat satisfacció per haver col·locat les Balears al capdavant de l'estat en matèria de reformes administratives. De la mateixa forma, ha demanat a les formacions de l'esquerra que acceptin plantejar-se una reforma del Parlament, reduïnt seients i també salaris entre els aforats.