Una vintena d'entitats cíviques i educatives de les Illes han elaborat un document per denunciar davant l'Organització de Nacions Unides (ONU) la Llei de Símbols del Govern, aprovada fa pocs dies just amb els vots del Grup Popular a la Cambra autonòmica, perquè segons creuen vulnera el dret de la llibertat d'expressió.
Segons han explicat en una roda de premsa, esperaran fins que la nova llei sigui publicada al BOIB per remetre la seva comunicació a les instàncies internacionals. "Cal que el món vegi el que succeeix a les Illes", ha dit Vicenç Rodrigo, president de FAPA Mallorca, una de les organitzacions que han promogut aquesta iniciativa.
La comunicació s'enviarà al Relator especial de l'ONU sobre la llibertat d'opinió i expressió amb el requeriment que investigui la vulneració del dret a la llibertat d'expressió que suposarà l'entrada en vigor d'aquesta norma. D'aquesta forma reclamen que s'insti Madrid i l'Executiu autonòmic a "complir les seves obligacions internacionals en matèria de drets humans".
Subratllen que la mesura «no és una denúncia», perquè no fa referència a cap cas concret en el qual alguna persona o entitat s'hagi vist afectat per la llei de símbols, sinó que reclama una investigació global del que pot suposar la seva aplicació.
Segons Rodrigo, la iniciativa compta amb l'adhesió de 19 entitats, entre les quals hi ha les dues associacions de directors de secundària i primària de Balears, els sindicats STEI-i, CCOO i FETE-UGT, l'Assemblea de Docents, les plataformes Crida i Attack Mallorca, la Federació d'Associacions de Veïns de Palma i la Federació d'Estudiantes FADAE. També hi són l'Obra Cultural Balear, Jubilats per Mallorca, FAPA Menorca, la federació de consumidors FACUA, el Consell de la Joventut de Palma i l'Ateneu Pere Mascaró, alhora que conviden a més associacions de caire cultural a afegir-s'hi.
Per al dirigent de FAPA, el veritablement important de la mesura és «fer visible la dubtosa legalitat de la llei». «Sabem que el Govern no escolta ningú i per això l'abast d'aquesta acció pot ser limitat i sense efectes immediats, però l'objectiu és demostrar el caràcter de les actuacions de l'Estat en matèria de drets humans», assenyala.