El Partit Popular guanyà les eleccions europees a Balears, assolint el 27,45 % dels vots, amb un total de 73.940 sufragis, quan el 2009 en va tenir 112.666. El PSIB-PSOE fou la segona força, amb el 22 % i 59.274 vots, força menys que els 99.574 de 2009. Podemos donà la sorpresa i esdevingué tercera força a l'arxipèlag, amb el 10,31 % i 27.782 vots, just per davant d'Esquerra Unida (23.877 vots i 8,86 %), Esquerra (19.566 vots, 7,26 %) i UPyD (18.013, 6,68 per cent).
Aquest pic la participació a les Illes fou més elevada de l'esperat, i se situà en el 36,4 per cent. Malgrat això, l'abstenció segueix essent especialment alta en les cites europees, i l'última ha quedat a més de vint punts en referència a les últimes eleccions generals de 2011.
Per illes, el PP s'adjudicà la victòria a Mallorca i Menorca amb percentatges d'al voltant del 27 per cent, i a Eivissa aquest s'incrementà fins el 30. En canvi, a Formentera, la llista dels socialistes fou la més votada, però només per deu vots de diferència amb els populars.
Val a dir que els grans resultats de Podemos a l'arxipèlag es fonamenten sobretot pel suport rebut a Mallorca, on es registraren 22.802 vots.
Panorama estatal
A nivell estatal, els populars també foren la formació més votada aquest 25-M, amb un 26,04 per cent dels vots i 16 eurodiputats, enfront dels 14 escons aconseguits pel PSOE, que ha assolit un suport del 23,03 per cent dels electors. Tanmateix, tots dos grans partits patiren una important retallada de suports, pel que fa a l'anterior contesa electoral europea.
Podemos, el partit liderat per Pablo Iglesias, i els Ciutadans d'Albert Rivera, entraran a formar part del Parlament Europeu amb 5 i 2 diputats, respectivament.
Com tercera força política se situà l'Esquerra Plural, amb 6 escons, seguit de Podemos (5) i UPyD, amb 4; Coalició per Europa (CiU) amb 3; i Esquerra Pel Dret a Decidir (ERC) 2; Ciutadans (2); i un escó per als Pobles Decideixen (BNG-Bildu) i Primavera Europea (Equo-Compromís).