Segueix-nos F Y T R

Assemblea de Docents: «A Martí March li ha mancat voluntat política i li han sobrat presses per tancar un acord»

L'aplicació de totes les mesures en un any només representaria un increment del 0,1 del pressupost en educació respecte al PIB, segons els docents

Imatge d'arxiu de la reunió que mantenien el passat mes de juliol representants de l'Assemblea de Docents i de la Conselleria d'Educació. | CAIB

|

Quan falten dos dies per la consulta que l'Assemblea de Docents durà a terme entre el professorat els dies 14 i 15 d'octubre i que, només a Mallorca, ja compta amb 67 urnes, l’Assemblea de Docents ha fet púbic un comunicat en el qual asseguren que veuen com la Conselleria «continua sense ser capaç de posar un poc de llum sobre els dubtes que planen sobre la seva proposta».

«A hores d'ara el que les xifres exposen és que a Martí March i al seu govern li ha mancat voluntat política i li han sobrat presses per tancar un acord que els números mostren com a fàcilment millorable», asseguren els docents.

«Des del comitè de vaga sempre s'ha denunciat que un dels aspectes més tèrbols en la negociació ha estat l'econòmic», manifesten els docents. «Martí March mai ha volgut compartir amb nosaltres quines eren les expectatives de pressupost sobre les que ell feia els seus càlculs i, finalment, no va ser capaç de compartir la suposada memòria econòmica que acompanya l'acord amb el comitè de vaga de l'Assemblea de Docents ni amb la societat».

Des de l’Assemblea denuncien que «només se'ns va facilitar un llistat de despeses relacionades amb l'acord que en cap moment segueixen cap temporalització, ni estaven desglossades per anys ni vinculades a exercicis pressupostaris. D'aquesta manera era impossible fer cap càlcul acurat».

Els docents asseguren que no ha estat fins que s'ha presentat a la mesa sectorial del passat divendres, que han pogut saber amb detall quina era la memòria econòmica que acompanyava l'acord, «i ja només en un primer cop d'ull se’ns presenten dubtes evidents, com per exemple, la contractació de nou professorat pel curs 2015-2016 a compte de quin pressupost va?».

Fent els seus propis càlculs amb les dades que disposen, en fan les següents lectures:

- «Si l'augment d'inversió derivat de la proposta d'acord global és de 56.927.350 euros per a la suma dels anys 2015 i 2016, això només representaria un augment de 0,2 dècimes del pressupost educatiu respecte al PIB. De l'actual 2,9% del PIB passaríem al 3,1».

- Si posam totes les millores que la proposta d'acord global fa per implantar en 3 anys de manera que s'apliquin totes a la vegada en un any tenim que l'increment del pressupost educatiu només seria de 0,3 dècimes respecte del PIB. De l'actual 2,9% del PIB passaríem al 3,2. Això vol dir que aplicar tots els aspectes de l'acord en un any només representaria un increment del 0,1% del PIB respecte del càlcul fet per un any. És assumible un augment del 0,3 sobre el PIB?

- De qualsevol manera, la xifra del 3,2% continuaria ben llunyana de la mitjana espanyola d'inversió en educació, que està al voltant del 4% del PIB, i de la proposada pel programa electoral que ha dut a Francina Armengol a la presidència, que proposava un 5% del PIB per educació.
Des de l’Assemblea asseguren que «des de la Conselleria voldran recordar que també cal millorar infraestructures i altres aspectes del nostre sistema. Estem ben d'acord. Per això, des de l'Assemblea de Docents ens hem afegit a la proposta d'acord educatiu d'Illes per un Pacte que demana una inversió en educació del voltant del 7% del PIB».

+ VIST