MÉS per Menorca donarà suport dimarts que ve a la proposició no de llei presentada pel grup parlamentari PI, per a modificar la Llei de Normalització Lingüística i recuperar la versió aprovada per consens l'any 1986 que reconeix al català el protagonisme de ser la llengua pròpia de les Illes Balears. Aquesta llei va ser modificada l'any 2012 pel govern Bauzá de forma unilateral, per aconseguir principalment dos objectius: eliminar el coneixement de la llengua catalana com a requisit per a ser treballador de l'administració pública de les Illes Balears, i «castellanitzar» els topònims que fins llavors, regits per la llei de 1986, s'escrivien en català i d'acord amb el preceptiu informe de la Universitat de les Illes Balears.
Maó, topònim oficial en català
La modificació de la Llei de funció pública feta per Bauzá, a través de la qual es modificà també altres lleis, entre elles la de normalització lingüística, és també coneguda per Llei Gornés, pel conseller menorquí que la va impulsar, i per l'obsessió per modificar el topònim de la ciutat de Maó per Maó-Mahón.
En aquest sentit cal recordar que la Llei de normalització aprovada l''any 1986 deia que «Els topònims de les Illes Balears tenen com a única forma oficial la catalana», i aquesta forma ha de tenir en compte l'assessorament de la UIB que en el Decret 36/1988, de 14 d'abril, recull les formes oficials dels topònims de les Illes Balears, des del punt de vista de la ciència filològica i dels antecedents històrics. Amb la modificació impulsada per lex conseller d'Administracions Públiques i actual regidor de Maó, Simón Gornés Hachero, «els topònims de les Illes Balears poden tenir com a forma oficial la catalana o la castellana i la catalana conjuntament», una modificació feta i pensada únicament per al cas de Maó. De fet, durant aquest temps de vigència de la Llei Gornés no s'ha dut a terme cap altra modificació de topònims.
Per tant, amb la modificació de la Llei de Normalització Lingüística que s'iniciarà dimarts que ve es recuperarà que «els topònims de les Illes Balears tenen com a única forma oficial la catalana», i per tant s'obre la porta perquè Maó-Mahón torni ser Maó, «com toca ser», diu el portaveu de MÉS per Menorca, Nel Martí. D'aquesta manera es tanca el debat sobre el nom de la ciutat, Maó, ja que l'únic que haurà de fer l'Ajuntament és adaptar-se per a donar compliment a la nova llei i als criteris establers per la UIB.