MÉS-Estimam Palma considera «una vergonya democràtica i una humiliació més envers les víctimes del franquisme» la decisió del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB) que es va conèixer el passat divendres, i que desestima el recurs d’apel·lació presentat per l’Ajuntament de Palma i el Consell de Mallorca en contra de protegir el monument de la Feixina.
«Aquesta decisió és una demostració més que estam lluny de restituir la memòria democràtica mentre sigui la justícia hereva del franquisme la que decideix sobre la protecció del monument feixista de la Feixina», ha assegurat el coordinador de MÉS-Estimam Palma, Miquel Àngel Contreras. «És una ingerència de representants del poder judicial en la sobirania popular i la voluntat de restituir els valors democràtics», ha continuat.
En aquest sentit, la formació ecosobiranista recorda que el TSJIB ha dictat sentència ignorant i menystenint els informes tècnics i patrimonials, tant de l’Ajuntament de Palma com del Consell de Mallorca, que ja varen dictaminar que aquest monument no té cap valor patrimonial, ni històric ni artístic. «Qui vol protegir la Feixina ho defensa per un valor sentimental, que pretén recuperar i mantenir presents en el paisatge urbà els vestigis d’un passat que no ha de tornar mai», ha afegit Contreras.
«Des de MÉS-Estimam Palma considera inacceptable aquesta decisió que torna a posar Palma en el mapa de la ignomínia i que l’allunya, una vegada més, dels valors democràtics dels països del nostre entorn, on els tribunals no es dediquen a protegir monuments exaltadors de règims totalitaris», ha asseverat el coordinador de la formació.
Així doncs, MÉS-Estimam Palma reitera el seu rebuig a aquesta decisió judicial i es compromet a continuar fent feina, des de totes les instàncies possibles, a favor de la recuperació de la memòria de les víctimes del franquisme i de la desaparició de tots els vestigis d’aquest règim criminal.
«Els monuments feixistes no tenen cabuda en el segle XXI a la nostra ciutat, són reminiscències d’un passat que alguns voldrien que tornàs», ha manifestat Contreras, qui ha recordat que suposen un atac frontals als principis de restitució democràtica recollits en la Llei 2/2018, de 13 d’abril, de memòria i reconeixement democràtics de les Illes Balears.