En una nova tertúlia organitzada per Més per Menorca, el vicesecretari general de Prospectiva i Agenda 2030 d'ERC, Raül Romeva, ha exposat els punts clau necessaris per a assolir el benestar comú a través de la col·laboració i cooperació permanents.
Encara no és l'hora d'inici de l'acte i el Parc Rubió i Tudurí de Maó ja és quasi ple de persones que acudeixen a escoltar les paraules d'en Raül Romeva. Mentrestant, els qui han volgut arribar d'hora aprofiten per a creuar unes paraules amb el líder català, comprar un dels seus llibres o demanar-li a ell mateix que els hi dediqui l'obra.
Uns minuts després, comença l'esdeveniment amb unes paraules de salutació del coordinador general de Més per Menorca, Damià Moll, seguides de les presentacions d'en Raül Romeva i del seu llibre 'Ubuntu, la república del bé comú' per part del regidor de l'Ajuntament de Maó, Rafa Muñoz, i la regidora de l'Ajuntament de Ferreries, Maite Pons.
Raül Romeva, qui fou conseller d'Assumptes Exteriors i Relacions Institucionals de la Generalitat de Catalunya, inicia la seva intervenció invocant de manera reiterada les llibertats de cada poble per a decidir el seu esdevenir. Ho fa exposant la necessitat de crear eines per fer possible la defensa d'aquestes llibertats acompanyat d'una crida a compartir les lluites entre els pobles, convençut que els valors republicans de qualsevol persona s'han d'unir amb els de la resta per aconseguir els objectius comuns.
Un dels pilars que fonamenten el seu darrer llibre és el concepte de república i els valors que en deriven. És per això que Romeva té clara la seva idea de república, la descriu més enllà de la inexistència de la figura del rei i la concep com el govern que ha de «protegir la ciutadania davant qualsevol administració i vetlar pel bé comú enfront dels interessos particulars».
En relació amb la llengua catalana, vehicle motor per a entendre gran part de la lluita del poble català segons Romeva, només veu una indefugible opció per a salvaguardar-la i mantenir-la viva: «la creació d'un Estat perquè sigui respectada a Europa i a tot arreu. Romeva ho assegura». «Si al Parlament Europeu es pot parlar eslovac, lituà o letó, també s'ha de poder parlar en català i l'única forma d'aconseguir-ho és essent un Estat».
Durant la xerrada, Romeva també recorda com ell i els seus companys han passat gairebé quatre anys a la presó, però ho fa amb el cap alt i amb un somriure al rostre: «Hi hem estat per una bona causa, n’hem d’estar orgullosos».
Finalment, Romeva conclou la seva exposició amb paraules d’optimisme per a «continuar endavant, per a no defallir en els objectius, no rendir-se enfront de les inclemències i continuar teixint llaços per a fer realitat la democràcia que el republicanisme anhela».