José Ramón Bauzá va arribar ala presidència del Govern sota una falsa aura de 'regionalista'. Una vegada al Consolat de Mar va desplegar unes polítiques contràries a la llibertat de llengua i de persecució de la llengua catalana, dels seus parlants i dels seus defensors.
La seva política extremista contra el català va despertar la resposta social contrària més gran i les mobilitzacions més importants de la història de les Balears.
De fet, el PP va assolir els resultats més baixos de la seva història i va patir una davallada de vots i va perdre gairebé la meitat dels escons.
Però Bauzá no ha captat el missatge i continua entestat en retallar la presència de la llengua pròpia de les Balears als pocs espais on ha recuperat presència com són l'administració pública, els mitjans de comunicació públics i l'ensenyament.
La nova estratègia de Bauzá i els seus acòlits fanàtics passa per intentar aconseguir que els tribunals obliguin els centres a fer «un mínim del 25% de l'ensenyament en castellà».
En l'estratègia dissenyada per Bauzá i els seus han activat dos grups, un amb el curiós nom de 'Profesores Libres de Ingeniería Social (PLIS)' i l'altre amb un nom que, curiosament, és un calc d'una organització catalana: 'Societat Civil Balear'.
Aquestes organitzacions de dubtosa representativitat han presentat un recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB) en el qual exigeixen que l'ensenyament a les aules de les Balears s'imparteixi en un 25% en castellà i, almanco, en una assignatura troncal.
A partir d'aquí, la següent passa serà intentar crear crispació en alguns centres d'ensenyament.