Aquest dissabte, el diari Ultima Hora ha publicat una interessant entrevista amb el conseller d'Educació, Martí March, feta per Kike Oñate, en la qual, entre altres declaracions, sembla donar la raó als que varen mostrar-se crítics amb la llei d'Educació aprovada al Parlament la setmana passada. March afirma en l'entrevista: «Lament profundament que hagin usat aquesta situació per anar en contra de la normativa. Amb aquesta llei el PP pot tenir el seu model lingüístic, que és el gallec; és a dir, l'equilibri entre llengües».
March també critica el vot contrari a la llei per part del PP: «Puc acceptar el malestar, però usar-lo per a votar en contra de la llei i tenir una actitud tan negativa no ho entenc. Un partit polític que vol governar ha de tenir sang freda i no deixar-se portar per la visceralitat amb coses que passen en política» i afegeix que «Quan vaig escoltar la paraula traïció, em va recordar al que passa a Madrid. Això sí que són traïcions de veritat. Puc entendre que estiguin enfadats per les formes, però d'aquí a votar en contra em sembla esperpèntic. Dins de la llei hi ha molts articles pactats amb ells. Quan passi un temps hauran de fer una digestió».
El Conseller també declara: «Sempre tendrem la mà estesa malgrat les desqualificacions. Al marge de les maneres, l'única cosa que es va canviar és el tema de llengua vehicular. I ho he dit moltes vegades: es posi o no, la vehicularitat del castellà i el català és doctrina del Tribunal Constitucional, que diu que les llengües oficials són vehiculessis. La LOMCE ho posava, la LOMLOE, no. Per tant, puc entendre que és una qüestió simbòlica per als uns i els altres».
March també hi diu que «record que la llei es basa en el Decret de Mínims i la Llei de Normalització Lingüística aprovades pel PP i que els perseguirà sempre. Cada centre decidirà el model lingüístic. A més, vull reiterar que posar tot l'èmfasi de l'escola en el tema del català és un error. No hi ha hagut mai abans tants ciutadans de les Balears que sàpiguen llegir i escriure en català. L'escola fa el seu treball, si bé és cert que es pot millorar la competència en català, castellà i anglès. Sense l'escola, el català hauria desaparegut. El problema és el seu ús social i per a millorar això el Govern, els consells i els ajuntaments han de fer polítiques lingüístiques. El model lingüístic és d'èxit i consens, i necessitarà d'un decret de llengües per a desenvolupar-lo. De fet, això dona flexibilitat i el PP entenia que ells podrien fer coses per a posar damunt el seu model».