Segueix-nos F Y T R

[VÍDEO] Nova demostració d'odi cap a les llengües catalana, gallega i basca per part dels polítics espanyols al Congrés de Diputats

|

El ple del congrés espanyol de diputats debat aquests dies la reforma del reglament sobre l'ús de les llengües. La sessió d'aquest dimarts ha estat una nova exhibició d'odi cap a les llengües que es parlen a diferents territoris de l'Estat espanyol.

Fins a vuit veus de representants de la ciutadania dels Països Catalans, d'Euskal Herria o de Galícia han estat silenciades per la intolerància dels membres de la Mesa de les formacions majoritàries com PSOE i PP.

L'encarregat d'exercir la censura ha estat el vicepresident del congrés, Alfonso Rodríguez (PSOE), que presidia la sessió, ja que la catalana Meritxell Batet, presidenta de la cambra ha estat desapareguda.

Rodríguez ha retirat la paraula a la diputada d’ERC Montse Bassa, que ha estat la primera d’intervenir. Posteriorment, el vicepresident del congrés també ha retirat la paraula als diputats de la CUP i del BNG, Albert Botran i Néstor Rego, per fer les respectives intervencions en català i gallec. Així mateix, Rodríguez també ha advertit i amenaçat Míriam Nogueras i Joan Baldoví per parlar en català, i Mertxe Aizpurua per parlar en basc.

El portaveu de Compromís, Joan Baldoví, ha fet la seva intervenció en les dues llengües. Ha començat en castellà i ha acabat en català denunciant la uniformitat que vol imposar l’Estat espanyol.

D’altra banda, els diputats Joan Mena, Ferran Bel, Joseba Andoni Agirretxea i Mertxe Aizpurua també han intercalat català i basc en els seus parlaments.

Arran dels incidents amb la mesa, que han deixat palesa la discriminació de les llengües minoritàries, ERC, JxCat, CUP, PDECat, Compromís, PNB, EH Bildu i BNG han publicat una declaració conjunta.

«El congrés és un exponent clar de la situació de privilegi del castellà. No està ni establert en el reglament, però la presidència es basa en els usos i costums per a negar l’expressió en qualsevol altra llengua, a diferència d’altres parlaments en els quals es reflecteix el plurilingüisme com són el de Suïssa o els de Bèlgica o el Canadà, països, aquests darrers, que històricament també han imposat una llengua per sobre una altra», diu el text.

+ VIST