En el marc del debat generat pel decret Llei aprovat pel Govern i validat pel Parlament aquest dimarts, pel qual es regula el procés de consolidació de places dels interins a les institucions de les Illes Balears, MÉS per Mallorca ha fet córrer un decàleg amb arguments que expliquen el posicionament de la formació ecosobiranista.
L'argumentari destaca que «els funcionaris interins que passin el procés d'estabilització hauran de complir amb el requisit de català o deixar la funció pública» i també que «aquests terminis vagin acompanyats d'un pla de formació que inclogui específicament la capacitació lingüística d'aquests treballadors».
Els deu punts que formen l'argumentari són els següents:
1. El procés d'estabilització afecta a unes 10.000 places de treball públic a les Illes Balears, de treballadores i treballadors que fa més de 4 anys (en alguns casos dècades) que fan feina de forma indegudament temporal a les administracions públiques del país. És un procés extraordinari enormement positiu pel que fa als drets laborals i a l'estabilitat de la funció pública.
2. De les 10.000 places sotmeses al procés, n'hi ha unes 1.000 que han estat ocupades per persones que no tenen acreditat el nivell de català corresponent a la seva plaça. A aquestes persones se'ls dona un termini de 2 anys per a treure's el certificat que pertoqui, o perdran la seva plaça; que quedi clar: deixaran de fer feina a l'administració pública.
3. És a dir, després d'anys o fins i tot dècades fent feina a l'administració pública, per primera vegada se'ls exigirà el coneixement de català. Si bé és cert que els donam aquests dos anys extraordinaris (com extraordinari és el propi procés d'estabilització en tots els seus termes), això suposa un innegable avanç perquè totes aquestes places podran assegurar els coneixements suficients per a garantir els drets lingüístics de tota la ciutadania. I això ocorre perquè MÉS per Mallorca és al Govern de les Illes Balears.
4. Amb el redactat actual de la Llei això ja funciona per al 97% dels treballadors afectats, que són els laborals (per exemple, en el cas del Govern de les Illes Balears, dels 914 treballadors afectats, 907 tendrien aquesta consideració). És ver que en quedarien fora els actuals funcionaris interins (en el cas del Govern, les 7 persones restants), que podrien assolir la condició de funcionaris de carrera sense acreditar el coneixement de català corresponent a la seva plaça i passats els dos anys no perdrien el lloc de feina sinó només la plaça.
5. Advertida aquesta mancança, des de MÉS per Mallorca hem cercat la forma de subsanar-ho i ja hem arribat a un acord amb els socis per fer-ho a través d'un Decret Llei que sortirà la setmana que ve. Així, i com no pot ser d'altra manera, els funcionaris interins que passin el procés d'estabilització també han de complir amb el requisit de coneixement de català o deixar la funció pública.
6. A més, també hem acordat que aquests terminis vagin acompanyats d'un pla de formació que inclogui específicament la capacitació lingüística d'aquests treballadors.
7. Des de MÉS per Mallorca tenim claríssim el nostre compromís amb la llengua catalana, i si bé és ver que aquest procés extraordinari no segueix el procediment desitjable (l'acreditació prèvia de la capacitat lingüística), també ho és que respon a una situació tan extraordinària com lamentable: que faci anys i panys que hi hagués treballadors públics sense capacitació lingüística a les administracions públiques de les Illes Balears, no només per a què hi entrassin sense acreditar-la sinó perquè la seva pròpia dinàmica de feina no hagi fet natural el seu aprenentatge.
8. La nostra obligació com a partit compromès amb el país, la gent i la llengua és posar el problema damunt la taula i donari-hi solució, garantint que els serveis públics segueixin funcionant, que es respectin els drets dels treballadors i de les treballadores i que finalitzat el procés no seguim amb treballadors públics que no puguin garantir els drets lingüístics de totes les persones. Això ja es feia en el gruix del text avui aprovat, acabant-ho de fer amb l'aclariment que incorporarem al Decret Llei dilluns que ve.
9. Seguirem fent feina també per a la plena normalització del Servei de Salut de les Illes Balears com a ens on queda més feina a fer dins tot l'entramat administratiu del país. Pel que fa a la Llei que s'ha aprovat avui no s'hi aplica perquè els processos d'estabilització a Educació i Salut seran definits pel Ministeri corresponent, i el requisit lingüístic que s'hi aplicarà serà l'ordinari en els processos de provisió de treballadors públics en aquests àmbits.
10. L'acreditació del nivell de català corresponent a cada plaça de treballador públic és una eina irrenunciable per a garantir la seva capacitat de garantir els drets lingüístics de qualsevol ciutadà; malauradament, no és suficient i cal que anem molt més enllà davant el constant retrocés de la llengua pròpia de les Illes Balears al carrer i a les institucions. Per això cridam a un gran pacte social i polític per a renovar i reimpulsar les polítiques lingüístiques adaptant-les a la realitat d'aquest país l'any 2022. MÉS per Mallorca hi serem amb la mà estesa a tothom, tan contundents com positius, com sempre hem fet, feim i farem.